DISCAPACITATS A LES SÈRIES

Fins els anys 90 costa molt trobar un personatge amb una discapacitat ja sigui física o psíquica en una sèrie de televisió. Però per sort això està canviant. House, Touch o Glee són alguns exemples de sèries que ho han fet possible.

  

A la petita pantalla podem trobar un dels primers exemples de protagonistes amb discapacitats als anys 60. La sèrie de la NBC, Ironside (1967-1975), tenia com a personatge principal un detectiu que anava amb cadira de rodes.

El cinema s’hi va llançar molt abans. Ja fa temps que podem veure protagonistes amb discapacitats a les grans sales, però s’hi n’hi ha un de famós, aquest és Forrest Gump. La pel·lícula de 1994 va canviar molt la percepció que tenia la gent.

Fins els anys 90 costa trobar un personatge amb una discapacitat en alguna sèrie però després del canvi que va provocar Tom Hanks, afectats pel “Run, Forrest, run”, L’advocat (1997-2004) va presentar un secretari amb la Síndrome de Down.

Després d’això s’han fet un munt de pel·lícules sobre minusvàlids, però n’hi ha una de recent que ha aconseguit desdramatitzar el concepte de discapacitat i canviar completament el que s’entenia per això. Si, estic parlant de Intocable, la pel·lícula francesa que el 2011 va arrasar a tots els cinemes i va aconseguir emocionar a molts espectadors.

Ara s’ha fet un pas endavant amb les sèries que mostren a discapacitats, ja no hi ha tanta por per ensenyar-los. El caràcter d’aquests personatges és independent a la seva discapacitat poden ser un amic fantàstic o un doctor imbècil. Glee té un paraplègic que canta i balla amb tots els altres, House tot i ser coix és un dels millors metges del món i finalment tenim a un nen autista fascinat pels números a Touch.

I més a prop de casa també tenim un munt d’exemples. El cor de la ciutat ens va ensenyar com en Narcís que amb una disminució psíquica era un més de la família, a Ventdelplà vam veure com qualsevol pot acabar per accident en una cadira de rodes amb l’exemple de la Mònica.

        

Però tenim un dels millors exemples que podíem imaginar, els Polseres. La sèrie de Tv3 ens mostra un grup d’amics amb diverses malalties com el càncer que els ha fet que els amputessin una cama i com a conseqüència van en cadira de rodes, o amb malalties psíquiques com l’anorèxia o la síndrome d’Asperger, però tot i així això no els amarga la vida, tenen els mateixos problemes que qualsevol adolescent.

 Tots ells ens fan veure que la televisió estava molt allunyada de la realitat, aquest tipus de malalties són normals i és pot conviure amb elles perfectament.