THE FINAL FOUR WORDS

Els seguidors de la sèrie portem més d'una dècada esperant poder escoltar les famoses últimes quatre paraules que havien de posar fi a aquesta meravellosa sèrie. Fa poc més d'un parell de setmanes gràcies a Netflix he pogut conèixer-les.

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL GILMORE GIRLS: A YEAR IN THE LIFE COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Ja ha passat suficient temps com per a que la gent les hagi escoltat, reflexionat i haver fet alguna que altra teoria, així que és el moment perfecte per a parlar del final de Gilmore Girls: A Year in the life. 

"Mare" "Si?" "Estic embarassada"

Aquestes són les Final Four Words i la meva primera reacció ha sigut de quedar-me en estat de shock. És cert que era un final que es podia predir, de fet algunes persones van encertar les quatre paraules i ara a les xarxes socials en fan bandera, però tot això no treu l'ensurt que ens hem emportat tots. 

I just a continuació un munt de preguntes sorgeixen al cap: És d'en Logan o tenim un mini-Wookie a la família? De debò vol tenir un bebé la Rory? Com s'ho prendrà la Lorelai (a part de la cara sorpresa)? Viuran a Stars Hollow? I ho més important no és una pregunta, és imperatiu: Més val que sigui una noia!

Poc a poc, i a mesura que li vas donant voltes tot té sentit: És el cercle de la vida. 

Com es pot enllaçar la primera temporada amb A Year in the life? Gilmore Girls va començar amb una Lorelai de 32 anys que tenia a una filla de 16, la mateixa edat que tenia ella quan es va quedar embarassada. En aquella època mai se'ns va passar pel cap que la petita de les Gilmore pogués tenir un bebé, al cap i a la fi tenia un futur brillant per endavant. Però actualment la Rory té 32 anys (just la mateixa edat que tenia la seva mare quan tot això va començar) no té parella, no té feina, i no té on anar a viure, li ha arribat més tard, però es troba en la mateix situació que la Lorelai quan es va quedar embarassada. Aquesta ha estat una forma bonica de mostrar com el vincle entre Lorelai i Rory va més enllà de compartir la meitat dels gens.

No només la situació en que es troba coincideix amb la Lorelai, també el suposat pare. I no, no em refereixo a que en Christopher sigui el pare, simplement descartaré les opcions d'en Paul (Qui?) o en Wookie, perquè per temps ja faria bastants mesos que ho sabia, i només queda en Logan. L'hereu dels Huntzberger sempre ha estat d'alguna forma "el Christopher" de la Rory.

Penseu-hi, el seu primer petó va ser purament inspirat en el primer petó dels seus pares. Recordeu com a la boda de la Emily i en Richard el pare li explica a la Rory com la Lorelai havia agafat la iniciativa i se li havia llençat només per saber com era? Doncs pocs minuts després veiem com la Rory feia exactament el mateix amb en Logan.

Les semblances entre el  Christopher i en Logan exploten en el capítol You've been Gilmored (6x14), ja sabiem que tots dos eren rics, privilegiats, de famílies elitistes i probablement una mica malcriats, però en aquest episodi es descobreix com comparteixen una joventut bastant similar on ambdós havien fet malifetes, acudit als mateixos instituts i tenien similars aficions. Però ho més important que comparteixen és que ambdós han de seguir el negoci familiar encara que no els hi faci gens de gràcia.

Dit això, ara la conversa freda que mantenen Rory i el seu pare a Fall cobra sentit. Quan ella el va a visitar en el seu nou despatx li pregunta si creia que la Lorelai havia fet bé criant-la sola, i la resposta que obté és sí.

Potser mentre veiem l'escena semblava que la Rory fes recerca per a poder acabar d'escriure el seu llibre, però després de veure el final aquesta conversa pren tota una nova dimensió. Aquesta pregunta significa molt més del que sembla a primera vista, la Rory vol seguir el camí de la seva mare a l'hora de criar el seu bebé sense un pare present, i d'alguna manera sembla que vulgui obtenir el vist-i-plau d'en Christopher, que pel que veig està més perdut que nosaltres en aquesta conversa.

Amy Sherman Palladino té un poder: és excepcionalment bona fent guions, i amb aquestes quatre paraules ho ha tornat a demostrar. Tot queda tancat i a la vegada obert. La nostra història acaba: la Lorelai per fi es casa amb en Luke, la Emily d'una forma estranya es troba a si mateixa, i la Rory... Bé, la Rory segueix pul·lulant per la vida esperant a que la gent li digui que fer, però amb el llibre considerem que acaba el seu desconcert. Per una altra banda la història no ha fet més que començar, i això fa que no ens quedi aquest buit existencial que es queda al cos quan acabes una sèrie que t'has estimat i has seguit durant tants anys. No sé quina imatge és més complicada d'imaginar: la de Lorelai de àvia o la de la Emily de besàvia, però ara tinc molt temps per anar  fer-me'n la idea.