13 REASONS WHY 1x01

La setmana passada va acabar als Estats Units la cinquena temporada de Prison Break, i amb ella la meva review setmanal. Però degut a que he vist que aquesta secció tenia molt bona acollida he decidit seguir escrivint una opinió setmanal, ara d’una altra sèrie. Durant aquest estiu parlaré cada dimecres d’un nou capítol de 13 Reasons why, la sèrie origina de Netflix que promet ser una de les ficcions de l’any.

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL TAPE 1, SIDE A DE 13 REASONS WHY COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

La sèrie comença confonent a l’espectador. Hola sóc la Hannah! Hannah Baker. Així és. No toquis el que sigui que estàs utilitzant per a escoltar-me. Sóc jo, en viu i en estereo. No donaré més passes, ni faré bisos, i aquesta vegada no acceptaré peticions. Agafa alguna cosa per a picar i posa’t còmode perquè estic a punt d’explicar-te la història de la meva vida.

Les imatges van barrejant l’actualitat on veiem l’altar dedicat a la noia i els estudiants afectats per la mort de la seva companya, amb el passat en que la Hannah és viva. En Clay és el protagonista de la sèrie i dóna una imatge de bon tipus i amic de la Hannah. Quan arriba a casa descobreix que hi ha un paquet amb seu nom que conté set cintes. Cada una de les 13 cares dels cassetttes conté una de les raons per la qual la noia va decidir treure’s la vida. Descobrim que en Clay és un dels motius i ell és el primer en emportar-se una sorpresa. Ara el noi haurà d’escoltar-les totes i quan acabi passar les cintes al següent culpable.

En aquest capítol escoltarem la primera cara, i per tant el primer motiu i el primer culpable: Justin Foley. Com diria en Piqué: Contigo empezó todo. La Hannah explica que en Justin és el seu primer amor des del dia en que el va veure en una festa. Pel que sembla el sentiment és mutu i ambdós s’espien els horaris, s’intercanvien números de telèfon i coincideixen en la mentida quan la mare de la Hannah els hi pregunta que estan estudiant. La relació sembla meravellosa i tot culmina quan el seu primer petó és tal i com la Hannah havia somiat, en un parc a prop de casa, a dalt del tobogan.

Tot canvia l’endemà quan arriba a l’institut. En Justin per a fer-se el “guay” amb els seus amics explica més coses de les que van passar a la realitat, presumeix sobre la seva trobada sexual, i mitjançant una fotografia de la noia comença a circular un rumor que cada vegada es va fent més gran. Aquí comença a destrossar-se la vida de la Hannah i la seva reputació inicia un camí que no desitja.

Aquesta sèrie ha tingut tanta repercussió i ha impactat a tants joves perquè els seus personatges són fàcilment identificables. Tracta temes que són omnipresents en les classes i entre els adolescents. En tots els instituts hi ha algun noi o noia que ha exagerat les coses o les ha tret de context per a donar una imatge diferent a la real i en la majoria dels casos es surten amb la seva. Després de veure aquest capítol he fet un exercici que crec que molts també hauran fet i recomano que ho proveu: Feu memòria i intenteu recordar algunes situacions semblants en el vostre institut. En el meu cas he de dir que n’han sortit, i són fets que en aquell moment no em van semblar tant greus, vaig decidir no fer-hi cas i passar de les etiquetes que alguns volen posar. Ara toca reflexionar i pensar que probablement si ho tornés a viure actuaria d’una manera diferent.

En la sèrie tot l’institut s’està fent una imatge, i en Clay no és l’excepció. Dinant amb la Hannah li deixa anar la frase “A vegades és millor esperar”, demostrant que ell també s’ha cregut el bulo i ni tan sols s’ha plantejat preguntar l’altra part del la història.

Per acabar m’agradaria comentar algunes frases que m’han cridat l’atenció:

• Només els valents són friquis
• No vull donar la oportunitat a internet d’empitjorar les coses com ho fa sempre
• Hannah Baker és una zorra. Ui! Ho heu escoltat? He dit Hannah Baker és. Ja no puc dir això.