Avui arriba l'última review de la primera temporada de The Marvelous Mrs. Maisel. El final de temporada d'aquesta comèdia està ple de girs de guió que us faran saltar del sofà i cridar a la pantalla. Esteu avisats.
AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL '' DE THE MARVELOUS MRS. MAISEL COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
El capítol comença de amb un aspecte depriment, però tot i així em fa riure. La Midge s'adona de com de gran l'ha feta i plora les seves penes amb la Susie en un bar. L'endemà es lleven amb ressaca i amb tota la premsa parlant sobre el seu espectacle. Tot i que la mànager es fixa en que tots els articles coincideixen en dir que la carrera de la Amanda Gleason està acabada, la Midge prefereix centrar-se en que tots els periodistes comenten que l'actuació va ser graciosa.
Benvinguda a la realitat, per molt bona que siguis sempre hi hauran certs poders que seran intocables.
Passem a la festa d'aniversari de l'Ethan. Hilarant com la Imogene intenta organitzar la boda de la seva filla, però això no és ho més important de la celebració. Durant totes les escenes que comparteixen en Joel i la Midge ens donem compte de la bona parella que podrien haver format. Tots dos es coneixen perfectament, detecten qualsevol petit detall en l'altre, també ens adonem que encara hi ha química entre tots dos, i quan arriben a casa la nit segueix el seu curs i acaben al llit.
Tinc la sensació que en pocs minuts passem del "No, no, no, noooooo! Però que esteu fent!" al "És que fan taaaaaant bona parella...". Però per sort tenim la Susie que ens llença la galleda d'aigua freda que ens fa tornar a la realitat: En Joel s'ha comportat com un imbècil i no se'n pot fiar.
Tot i que la vida amorosa sembla que li vagi vent en popa, la vida laboral cada vegada s'assembla més a una gran tifa. Amanda Gleason o qui sigui que hi hagi sota aquest pseudònim és persona non grata a qualsevol local de tot Nova York i rodalies.
En moments com aquest és quan es necessita una gran mànager i per sort la Midge en té una de molt bona. La Susie recorrerà a demanar ajuda a en Lenny Bruce. Us en recordeu que fa uns capítols us comentava que aquest humorista em queia molt bé i que esperava que sorgís alguna cosa entre els dos còmics? Doncs en l'últim capítol ha arribat el moment d'explorar aquesta relació. En Lenny no es vol rebaixar per a ajudar a la Susie, però quan s'assabenta que és la Midge la que té problemes, de sobte canvia d'opinió.
Com he dit a l'inici, en aquest capítol hi ha molts girs de guió. Un que no veia venir és que en Joel s'assabentés en una botiga de vinils que la Midge es dedica a la stand up comedy. En Mr. Maisel decideix anar al Gaslight per a veure l'actuació amb els seus propis ulls i m'encanta com en Michael Zegen clava l'expressió que barreja orgull, frustració, fracàs, disgust i resignació. Finalment en Joel s'adona que la Midge és molt més bona a dalt de l'escenari del que ell mai arribarà a ser i treu tota aquesta ràbia que porta dins contra la Susie i un borratxo que rondava pel bar.
El capítol acaba amb una Midge triomfant que es presenta davant del públic com a Mrs. Maisel. Crec que és un final molt ben trobat. Té la dosi de felicitat adequada amb una barreja de cliffhanger que el fa genial.
Pels qui estigueu més impacients després de veure aquest capitol heu de saber que The Marvelous Mrs. Maisel ja ha renovat per a una segona temporada que s'estrenarà per la tardor del 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada