FRIENDS THE REUNION

Ara fa bastant de temps que no penjo una review en aquest blog, però Friends es mereix això i més. Avui toca comentar el retorn d'una de les meves sèries preferides de tots els temps.

ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST FRIENDS THE REUNION COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

El primer que m'ha impactat de l'especial és el físic de tots sis. Al llarg dels anys els he anat seguint a tots en els seus nous projectes i per tant no m'hauria de sorprendre, però es que tots junts són la viva imatge de com de masclista és la indústria de l'espectacle. Les dones, les tres, han passat per quiòfan, medicina estàtica, dietes estrictes, i un llarg etcètera per a seguir pràcticament iguals a les actrius que van iniciar la sèrie ara fa gairebé 30 anys. Els homes, encara que amb els seus retocs, et recorden que efectivament han passat 17 anys des de l'última vegada que els vas veure junts i que ja tenen mig segle a les espatlles.

L'especial comença amb els sis actors revisitant el plató que els va dur a la fama. Tot i que en moltes sèries hauria estat un flashback important, per mi ha quedat una mica ensopit. He revisitat aquest pis mil vegades des que es va cancel·lar la sèrie, sense anar més lluny fa dos dies quan Neox emetia un capítol i m'hi vaig quedar enganxada mentre feia zapping. Mentre ells anaven dient: "Guau! les butaques, guau! el sofà" jo estava pensant però si les veiem cada dos per tres, com et pot sorprendre?

La cosa engega motors quan els asseuen a tots sis i els fan explicar anècdotes i intimitats. Per mi, això ha resultat el millor de l'especial. Es pot comprovar com realment van fer una pinya que encara a dia d'avui es manté, hi ha un bon rotllo que aconsegueixen que traspassi la pantalla. 

La part en que llegeixen els guions d'escenes memorables és la que més m'ha cridat l'atenció. La Lisa Kudrow llegeix el guió clavat a com el va fer en l'original, quina artistassa. Aquí també veiem com en David Schuimmer és el que ho té més oblidat tot això d'interpretar. Però en general trobo que ha estat un moment original i que no esperava.

Els artistes convidats han estat el gran error de l'especial. No em refereixo a Maggie Wheeler (Janice), Tom Selleck (Richard) o Jams Michael Tyler (Gunter), els quals m'ha fet gràcia veure i fins i tot els hauria deixat una mica més d'estona i que expliquessin alguna anècdota seva. Però David Beckham, Justin Bieber o BTS, què hi pinten? No han aportat res i a sobre m'han robat minuts del que m'interessa. 

De tots aquests convidats que només estaven per fer acte de presència o bé per desfer-se en elògis, el que més m'ha agradat ha sigut Kit Harrington. L'actor no només parla bé del show sinó que explica un dels motius pels quals era tant bona la sèrie. Posa un exemple molt clar, l'escena del sofà i el "Pivot". Tothom la recorda perquè és genial i si et pares a pensar la premisa és molt senzilla, "uns amics pugen un sofà per unes escales", el guió és molt curt, a penes ocupava una pàgina, en canvi gràcies a la gran interpretació de tots, l'escena esdevé hilarant i memorable.

De fet amb aquesta observació em vull quedar. Tot i que esperava escenes de Kleenex (no he plorat ni una sola llàgrima), revelacions sorprenents (volen vendre com a novetat que la Jennifer i el David van estar enrotllats i no), i algun guió nou (ens han dit que tal i com es va tancar queda tancada), m'ha servit per recordar com n'arribo a estimar aquesta sèrie i com d'increïbles que són tots els qui la van fer possible. El retorn no ha estat el que s'esperava però podran comprovar com els nostàlgics sempre que se'ns necessiti estarem allà.