Avui, justament un any després de l'estrena de la primera temporada, arriba la segona temporada de The Marvelous Mrs. Maisel de la mà de Amazon Prime Video.
Per escriure aquest post he fet un cop d'ull a la review que vaig escriure ara fa un any i m'ha sorprès la primera frase: "Avui permeteu-me parlar d'una sèrie a la qui li auguro un gran futur.". I tant bon futur que ha tingut! 2/2 als Golden Globes, 2/3 als Critics' Choice, 8/14 als Emmy i molts altres que podria seguir dient. En un any Amy Sherman Palladino i companyia no han vist venir la pluja de nominacions, premis i de bones critiques que han tingut.
Seguint llegint la review del primer capítol he vist que explicava que un dels aspectes que em tirava enrrere era el fet que estava ambientada en els anys 50. Ara penso: Quin gran error hauria comès en descartar la sèrie per aquesta ximpleria. Es més, la ambientació és un dels punts forts de The Marvelous Mrs. Maisel, els decorats et transporten, apareixen uns vestits que fan goig, els referents potser em pillen una mica jove però no per això es fa gens pesat.
Així que, per si no em vau fer cas l'any passat, ho torno a dir: "De debò que heu de veure The Marvelous Mrs. Maisel".
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "SIMONE" DE THE MARVELOUS MRS MAISEL COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Al final de la primera temporada havien deixat a la Midge en el més alt de l'escenari i ara ens la trobem en el més baix del centre comercial, al soterrani, passant trucades. Per sort hi ha algú que encara creu en ella, es diu Susie i és la seva representant. L'actuació en el show d'en Lenny Bruce va tenir molt d'èxit, però en aquest capítol la stand-up queda en segon pla perquè el problema real és que la Rose s'ha anat a viure a Paris. Així que pare i filla es posen rumb a França per convencer-la per que torni a casa.
Aterren a l'altra banda de l'Atlàntic i es troben amb una Rose irreconeixible. S'ha traslladat al piset on va estar quan estudiava i té un gos per mascota. Tots els luxes que abunden a Nova York manquen en el cau on ha anat a viure. Tots tres van a sopar en un àpat que acaba amb l'Abe atabalat per la negativa de la seva dona a tornar als Estats Units, la Midge explicant-li a sa mare que té una família i una llar a la que ha de tornar i la Rose dient-li: mira qui parla.
La nit s'arrodoneix quan la Midge entra en un local de nit. Com ja es típic en ella sense voler acaba dalt de l'escenari sent el focus d'atenció de tots els presents. S'envalenteix i comença a fer un monòleg (tot i que la majoria del seu públic no l'entén) i amb l'ajuda d'una traductora aconsegueix fer riure i triomfar.
Però els seus monòlegs sempre parlen de les seves experiències i la cosa acaba amb una baixada d'ànims col·lectiva més a prop del drama que del rialla. La Midge explica com va ser que el seu marit descobrís que ella feia stand-up i bromes sobre ell. Amb una trucada intercontinental intenta arreglar el seu matrimoni però evidentment no funciona. En Joel té una cosa clara, Mrs Maisel és una gran humorista i si ell no pot empassar-se el seu honor per estar amb ella, la única solució possible és que es separin.
Totes les sèries que tenen una primera temporada impecable tenen un gran problema quan estrenen la segona temporada: han de complir amb les expectatives. Si hi penseu desenes d'exemples us vindran al cap (13 reasons why, Homeland, Parenthood, ...). Doncs bé, aquesta sèrie no té aquest problema. El primer capítol de la segona temporada ha estat excel·lent i fins i tot amb un monòleg en francès que no he entès ni la meitat ha aconseguit que em tregui el barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada