GILMORE GIRLS: FALL (1)

Ha arribat l'hora de comentar l'últim capítol de Gilmore Girls: A Year in the life. Fall és el capítol més esperat pels seguidors de la sèrie, no només perquè és l'últim, sino perquè pràcticament tots els membres del rodatge han coincidit en dir que era el seu preferit.

Agafeu paquets de mocadors i prepareu-vos per plorar. Aquest és el capítol més emocional de tots!

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL FALL DE GILMORE GIRLS COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Obrim el capítol en una habitació de motel, pel que es veu la Lorelai realment ha deixat el poble temporalment i se'n ha anat a fer de Cheryl Strayed. La aventura no sembla gaire indicada per ella, es sent sola, troba a faltar en Luke i cada dia s'ha de barallar amb la motxilla per fer-hi cabre tot el que porta, però no es rendeix.

Ràpidament veiem els primers cameos. Una de les companyes de viatge és Stacey Oristano que va ser membre de l'elenc principal de Bunheads i la segona estrella convidada és Jason Ritter, el ex-company de repartiment de la Lauren Graham, que per si no ho recordeu era el "Max Medina" de Parenthood. 

Per causes meteorològiques la Lorelai i la resta de dones decidides a fer Wild (Alma salvaje) ja sigui llibre o peli, no poden emprendre el camí i s'hauran d'esperar a  l'endemà.

A Stars Hollow la Rory segueix al cap davant del diari local i comença a rebre missatges estranys: "Prepara't", "Arma un escàndol"...

En Jess visita el cafè i troba el Luke molt descol·locat i de mal humor, així que el nebot el fa asseure i parlar. Ell li explica com està preocupat per la Lorelai, perquè se'n hagi anat i pel fet que hi haguessin problemes i mentides entre els dos. Al final quan en Jess li diu que sembla que el vulgui deixar en Luke posa una cara de real preocupació, veiem com aquesta és exactament la por que té.

De nou a California la Lorelai no troba res divertit que fer i decideix passar la nit amb les altres dones que volen aclarir les idees. Parlant amb elles es dóna compte que la seva vida no es tant horrorosa com pinta, té parella, és un bon home, la seva filla és la seva millor amiga, no té cap problema d'addicció... Explica com últimament tot es confús i com les coses canvien mentre ella està estancada.

A Stars Hollow tot cobra sentit quan sentim "In Omnia Paratus". La Rory surt del local i veu a tres homes, tots tres amb màscares però els reconeix igualment, són en Finn, en Colin i en Robert. La brigada de la vida i la mort està al complet al poble, sí, fins i tot en Logan ha creuat l'Atlàntic per aquesta reunió. 

Els membres d'aquest grup de Yale m'han sorprès molt positivament, no es que abans em disgustessin però mai vaig creure que fossin imprescindibles per a la sèrie. Després de veure com juguen a golf pels sostres de Stars Hollow, com malgasten els seus diners i com segueixen sent unes criatures (ara de trenta-i-pico anys), crec que es mereixen que els digui indispensables. La musica que acompanya és "With a little help from my friends" (Amb una mica d'ajuda dels meus amics) i fa que aquesta escena sigui estupenda i memorable.

En Logan li ofereix a la Rory la casa familiar que tenen a Maine per a tal que pugui escriure allà el llibre que prepara. Després de passar una "nit perfecta" els dos junts, la Rory decideix tornar-li la clau, diu haver trobat un lloc millor per a poder escriure. La Gilmore s'acomiada de tots i deixa a en Logan pel final al qui li diu "Tranquil, ja no hauràs de seguir rescatant-me".

En el segon dia la Lorelai es veu més preparada per emprendre el camí i la situació meteorològica millora. S'ha armat amb cinta adhesiva i sembla que li ha guanyat la batalla a la macro-motxilla que carrega.  

Nou dia, nou guarda bosc. Si el dia anterior haviem tingut a en Ritter ara és el torn d'un cameo encara més sorprenent, Peter Krause. Pels qui no esteu al dia de la premsa rosa ja us faig jo cinc cèntims, l'actor era company de la Lauren Graham a Parenthood representant al seu germà, però també és la seva parella a la vida real. 

En l'escena veiem com el guardabosc no permet passar a la Lorelai ja que no troba el permís, així que la Gilmore decideix abandonar el sender i anar a per cafè. El primer bar que troba està tancat així que fa un breu passeig per darrere de la botiga i es troba amb unes vistes precioses. Es allà on s'inspira i truca a la seva mare, i li explica la història que hauria d'haver explicat en el funeral del seu pare, mig plorant veiem com mare i filla sense necessitat de paraules es reconcilien i es perdonen. 

Després d'arreglar les coses amb la Emily tot comença a quadrar en el cap de la Lorelai. Decideix abandonar aquesta ruta de Wild i tornar al poble a solucionar el que li falta. Un cop a casa veiem com el Luke ha passat massa temps amb les Gilmore quan li bufa el filet al Paul Anka per a que no es cremi. 

I ara que bombin a l'horoscop, al "I'm all in" i a la pista de gel. Tenim una escena que supera a totes les anteriors amb escreix, m'atreviria a dir que és el moment més romàntic de tota la sèrie. La Lorelai arriba per sorpresa abans d'hora i intenta parlar amb en Luke, vol dir-li que no li calia caminar per prendre la decisió que ha pres, però ell la talla i així, del no-res, es munta el discurs més romàntic que una persona pot voler escoltar. Entre les moltíssimes coses que diu deixa anar frases com "No sóc infeliç. No estic insatisfet. Això, el que veus, és tot el que necessito", "No hi ha ningú tan disposat a recolzar-te com jo", "Mai me'n aniré, ni tan sols em plantejaré deixar-te" o "Necessites espai, i jo et necessito a tu".

Així que després que a tots ens caigués la llàgrimeta la Lorelai li demana el matrimoni. Un déjà vu? No, aquesta vegada el Luke està preparat, desapareix de pantalla un moment i torna amb l'anell.

I la Emily que la teniem oblidada està fent grans canvis en la seva vida. S'ha anat a viure a Nantucked amb la criada i tota la família, segueix sortint amb el seu amic i fa una visita el museu de la Balena que li obrirà els ulls.

Degut a que la seva avia no està a la mansió la Rory decideix anar-hi de visita. Passant per les diverses sales va tenint flashbacks i veiem imatges de les primeres temporades on apareixia en Richard. De nou tots sentim una fiblada al cor al veure en Edward Herrman. Finalment veiem quin és el lloc del que la Rory parlava, el despatx del seu avi  és el lloc més indicat per escriure la història sobre ella i la seva mare.

Us havia comentat que el francès rondinaire era el meu personatge preferit? Doncs ara ha arribat el seu minut d’or i em moro de riure. Pel meu gust haviem vist massa poc Michel i en aquesta escena ens ho recompensen. Veiem com la Lorelai acompanyada del sarcàstic recepcionista fa entrevistes per a trobar-li  un substitut (si es que és possible). En Michel segur que el troba fent preguntes tant indicades com: “El teu nom és Molly. Per què?”

La Lorelai ja tenia resolta la pèrdua del pare, la reconciliació amb la seva mare, la vida amorosa amb en Luke, i aprofitant la ratxa que porta està decidida a arreglar la part laboral. Les monges de Stars Hollow es muden i posen a la venda el meravellós edifici on vivien, un immoble que podia tenir SPA i tot el que en Michel desitja per a fer créixer el Dragonfly i seguir treballant amb ella. La relació amb la seva filla que passava per un mal moment també s’arregla quan la Rory torna a casa i li dóna els primers tres capítols de la seva novel·la.

Moment estel·lar de la Emily, i sobretot de l’actriu Kelly Bishop. La Sra. Gilmore deixa la DAR (Filles de la revolució Americana) per la porta gran, d’una forma espectacular, no parant de repetir “collonades” i esquarterant l’associació de la que tants anys n’ha sigut membre de dalt a baix. Crec que mai m’ha agradat tant aquest personatge.

Degut a que hi ha molt per comentar he decidit fer la review del capítol en dues parts. Crec que deixar-ho avui en aquesta magnifica escena ha estat una bona elecció. De moment aquesta primera hora del capítol va molt bé, esperem que el que falta sigui igual de bo.