SWITCHED AT BIRTH I EL SEU FINAL

Aquesta setmana s’ha acomiadat als Estats Units Switched at Birth amb un especial de 90 minuts després de cinc temporades de les quals tres d’elles eren absolutament prescindibles.

La sèrie de la Freeform (antiga ABC Family) va començar el 2011 amb una premissa bastant esbojarrada i surrealista. En el seu primer capítol dues adolescents descobrien que degut a un error de l’hospital van intercanviar-se i aquells que creien que eren els seus pares biològics en realitat haurien estat uns complets desconeguts. Per afegir drama a l’assumpte una d’elles es va perdre l’oïda de petita degut a un cas greu de meningitis.

Sona a culebrot ordinari i de fet com he comentat en diverses ocasions no és de les millors sèries juvenils que hi ha, però tot hi així crec que les seves primeres temporades eren necessàries pel panorama audiovisual actual.

La creació de Lizzy Weiss ha aconseguit fer uns vincles especials amb la comunitat sordmuda ja que sense voler-ho ha estats una peça fonamental per a normalitzar la inserció d’actors i actrius sordmuts a la televisió i pionera a l’hora de gravar escenes completes en ASL (llenguatge de signes americà). A diferència d’altres ficcions, Switched at Birth va fer que els personatges estiguessin interpretats per persones que patien aquesta discapacitat o similar.

 

ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST L’ÚLTIM CAPÍTOL DE SWITCHED AT BIRTH COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR...

El capítol comença recordant-nos que fa cinc anys que va succeir allò que els va canviar la vida: la prova d’ADN. Com tot bon series finale va tenir els seus flashbacks i els seus moments nostàlgics, però ara toca comentar la part important: Com han acabat els seus protagonistes?

Bay. Decideix seguir la relació amb en Travis a distància i continuar a la ciutat fent-se un lloc en el món del tatuatge. Li demana a l’Emmet que sigui ell qui acompanyi al jugador de beisbol en la seva nova aventura pel Japó.

Daphne. Després de ser rebutjada per a les pràctiques com a cirurgiana veiem com lluita pels seus drets. La jove acaba retrobant-se amb en Mingo.

Kathryn. Descobreix que en John s’havia fet una prova de paternitat i sabia que la Bay no era la seva filla, però tot i així va seguir amb ella i la seva família.

Regina. Talla amb en Luca i acaba demanant a l’Eric que s’entregui. A canvi ella cuidarà el seu fill mentre estigui a la presó i al sortir podran tenir un futur lliure i junts.

Toby. Sembla que després dels problemes en la seva carrera musical ha trobat la seva vocació treballant amb persones amb discapacitats.

 

Felicitar al equip per haver aconseguit arribar als 100 capítols, una xifra per la qual molt pocs hi apostaven. Personalment crec que la última temporada ha estat molt mal feta. Ja fa temps que tinc la sensació que els guionistes no sabien cap a on tirar i anaven donant tombs per aquí i per allà mirant a veure si tenien alguna història on agafar-se. En el final d’aquest capítol no han volgut arriscar i la imatge de la família junta estirada a la gespa mirant estels i recordant ho afortunats que són ha estat l’encarregada de posar punt i final a la sèrie.