13 REASONS WHY 1x07

I l'última review de Juliol és per al setè capítol de 13 Reasons Why. A aquestes alçades de la sèrie sembla que totes les històries segueixin si fa no fa el mateix camí, però segueixo enganxada a la pantalla desitjant que la propera cinta sigui la d'en Clay.

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL TAPE 4, SIDE A DE 13 REASONS WHY COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Pensareu que aquesta part no és greu, però deixeu-me que us expliqui que és sentir-se sola. Els humans som una especia social, depenem de les relacions per a sobreviure. Fins i tot les interaccions socials més bàsiques ens ajuden a seguir amb vida. Les estadístiques demostren que la sensació subjectiva de soledat pot incrementar la possibilitat de mort prematura fins a un 26%. Sembla que ho estigui llegint d'un llibre de text. És veritat. És una pena que ningú més el llegís. I encara que no us ho cregueu hi ha  moltes maneres de sentir-se sola.

Doncs sí Hannah, tens raó, crec que aquesta part no és tant greu. Aquesta cinta va dedicada a un noi que simplement un dia va deixar de tenir un detall amb la Hannah. La veritat és que cada vegada semblen més estúpids els motius que la van portar a treure's la vida.

He de dir que aquesta vegada ha estat un pal. Amb tantes anades i tornades al passat, imaginacions i paranoies d'en Clay, i altres fet que no venien a sant de res, la història no evoluciona. Per a que us feu una idea, aquest capítol té 22 pàgines al llibre i a la sèrie dura 50 minuts. Normal que es faci pesat.

Ho més interessant arriba (com ja és habitual) al final del capítol. La professora treu d'una bosseta propostes de temes a tractar a classe i llegeix "Perquè no parlem de si la única forma de no sentir-se malament és deixar de sentir per sempre". Les reaccions dels companys són dir que la persona en qüestió només vol cridar l'atenció, que deu ser una broma, i la màxima conclusió que se'n treu és que al institut tothom ho passa malament.

La veritat és que aquest capítol ha estat molt suavitzat per a portar-lo a la pantalla. Un dels canvis més grans que hi ha respecte a la novel·la és que a la nota original parlava directament del suïcidi, sense metàfores ni coses a deduir, la Hannah explicava que pensava no gaire seriosament en acabar amb la seva vida. Estava "blanco y en botella" i tot i així ningú hi va fer res. La reacció de la professora al llegir-ho va ser repartir un prospecte que duia per títol "Els senyals d'alarma de l'individu suïcida" i ella complia el primer punt. En el episodi de la sèrie tot és més confús i més enllà de la paranoia del protagonista no veiem cap altre reacció.