Fa uns dies es va emetre als Estats Units un capítol de The Big Bang Theory que ha portat molta cua. La sitcom protagonitzada per Jim Parsons i companyia acostuma a tractar temes sense gaire rellevància i és per això que va sorprendre a molts seguidors quan en el capítol del dilluns 2 d'Octubre la sèrie va parlar sobre el món de la investigació i es va mostrar crítica.
ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL THE RETRACTION REACTION DE THE BIG BANG THEORY COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
El capítol comença amb en Leonard explicant als seus col·legues que l'endemà participarià en una entrevista a la ràdio pública amb l'esperança de recaptar fons per al departament de física de la universitat. Tot pinta bé fins que arriba l'hora de la veritat. El periodista li pregunta a en Leonard sobre quin serà el proper descobriment en el camp de la física i el científic es sincera davant les ones radiofòniques i respon que encara no s'ha descobert res i s'han gastat un munt de dòlars.
Les seves declaracions comencen a portar-li problemes. El primer en reaccionar és en Sheldon que creu que "ha humiliat en públic l'amor de la seva vida, la senyora física".
Després veiem com el criden al despatx de la degana. La seva cap ha rebut milers de e-mails de gent que ha fet donatius a la facultat i que ara volen respostes. La reunió acaba amb deures per a en Leonard, ha d'escriure un comentari que digui que la comunitat de físics està a prop d'un descobriment o perdrà la feina.
Finalment la resta dels seus companys de la universitat també li deixen de dirigir la paraula i cap institut de recerca està disposat a contractar "el físic que va dir que la investigació no duia enlloc".
Com que la opció més sensata és escriure la carta, en Leonard acudeix al seu amic per a que l'ajudi ja que ell és l'únic que creu que la física té futur. Però, sorprenentment, es troba amb un Sheldon desanimat que després de pensar-ho una estona ha arribat a la mateixa conclusió que ell, la investigació en el seu sector és una màquina d'empassar diners.
En contrast als dos científics tenim a la Bernadette i a la Amy. Les dues es dediquen a la investigació però ho fan en camps on el finançament és bastant més abundant. Per una banda tenim a la neurobiòloga que, tot i que treballa per la universitat, acaba de rebre instruments de laboratori valorats en milions d'euros. D'una forma una mica masclista sota el meu punt de vista, li amaga a en Sheldon els seus èxits per no ferir la seva autoestima. Per una altra banda tenim a la Bernadette, ella treballa en el sector privat i comenta que tenen tant pressupost que enlloc de netejar els tubs d'assaig els llença i té dos assistents tot el dia al seu costat que no necessita. Com la seva amiga també li amaga els bons extra que cobra al seu marit i el menteix dient que té una convenció a Boston quan és a Tahití.
Però tornem als físics, mentre estan borratxos bevent l'únic licor que han trobat al pis d'en Sheldon arriben a la conclusió que "la física és exactament com Lost: Comença genial i anys després veus que és una pèrdua de temps". Per a animar-se van a visitar la tomba del premi Nobel Richard Feynmann acompanyats per la Penny, en Raj i en Howard, i conclueixen que "la física només mor si deixa de emocionar-nos".
Evidentment des del primer instant que van tenir la idea de tractar aquest tema, els guionistes sabien que això aixecaria pols. No només han "criticat" que hi ha camps de recerca més útils/eficients que altres, sinó que també han encarat la investigació pública vs. la privada. La part més política del capítol és quan la Amy li contesta a la Bernadette: "Tu tens això (molts diners) i jo tinc la meva integritat. No sé dir que és millor sense que t'ofenguis".
Després veiem com el criden al despatx de la degana. La seva cap ha rebut milers de e-mails de gent que ha fet donatius a la facultat i que ara volen respostes. La reunió acaba amb deures per a en Leonard, ha d'escriure un comentari que digui que la comunitat de físics està a prop d'un descobriment o perdrà la feina.
Finalment la resta dels seus companys de la universitat també li deixen de dirigir la paraula i cap institut de recerca està disposat a contractar "el físic que va dir que la investigació no duia enlloc".
Com que la opció més sensata és escriure la carta, en Leonard acudeix al seu amic per a que l'ajudi ja que ell és l'únic que creu que la física té futur. Però, sorprenentment, es troba amb un Sheldon desanimat que després de pensar-ho una estona ha arribat a la mateixa conclusió que ell, la investigació en el seu sector és una màquina d'empassar diners.
En contrast als dos científics tenim a la Bernadette i a la Amy. Les dues es dediquen a la investigació però ho fan en camps on el finançament és bastant més abundant. Per una banda tenim a la neurobiòloga que, tot i que treballa per la universitat, acaba de rebre instruments de laboratori valorats en milions d'euros. D'una forma una mica masclista sota el meu punt de vista, li amaga a en Sheldon els seus èxits per no ferir la seva autoestima. Per una altra banda tenim a la Bernadette, ella treballa en el sector privat i comenta que tenen tant pressupost que enlloc de netejar els tubs d'assaig els llença i té dos assistents tot el dia al seu costat que no necessita. Com la seva amiga també li amaga els bons extra que cobra al seu marit i el menteix dient que té una convenció a Boston quan és a Tahití.
Però tornem als físics, mentre estan borratxos bevent l'únic licor que han trobat al pis d'en Sheldon arriben a la conclusió que "la física és exactament com Lost: Comença genial i anys després veus que és una pèrdua de temps". Per a animar-se van a visitar la tomba del premi Nobel Richard Feynmann acompanyats per la Penny, en Raj i en Howard, i conclueixen que "la física només mor si deixa de emocionar-nos".
Evidentment des del primer instant que van tenir la idea de tractar aquest tema, els guionistes sabien que això aixecaria pols. No només han "criticat" que hi ha camps de recerca més útils/eficients que altres, sinó que també han encarat la investigació pública vs. la privada. La part més política del capítol és quan la Amy li contesta a la Bernadette: "Tu tens això (molts diners) i jo tinc la meva integritat. No sé dir que és millor sense que t'ofenguis".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada