DR. DAVID SALTZBERG

El passat divendres 17 vaig poder assistir a una xerrada  a càrrec del Dr. David Saltzberg, que per aquells que no el coneixeu és l’home que es dedica a comprovar que tota la informació científica que es posa a la sèrie The Big Bang Theory és correcta. Més de quatre-cents alumnes de la Facultat de Física, i alguns de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona van omplir de gom a gom l’aula per a poder escoltar al professor que va parlar sobre la seva aventura amb un toc bromista.

Segons ell explica tot va començar el 2006 quan l’amic d’un amic d’un amic va preguntar-li si podia assessorar als guionistes d’una nova sèrie. El professor de la Universitat de California va acceptar i la resta és història. Potser com ell va aclarir, això no és tant ràpid ja que en la indústria de la televisió s’ha d’aconseguir inversors per a tirar endavant un projecte, després alguna companyia ha de comprar-lo, més tard un canal, després ha de passar els upfronts, la temporada següent s’emet el primer capítol, seguidament es decideix si la sèrie continua, en cas afirmatiu quan acaba la temporada s’ha de renovar la sèrie, posteriorment els capítols nous han d’agradar a l’audiència... i a poc a poc s’arriba a la increïble vuitena temporada que es on es troben ara.

De fet al principi de tot es van posar en contacte amb ell perquè volien saber com era la vida dels físics de debò, com eren les seves cases, i les condicions en les que vivien. Després de visitar uns quants apartaments d’alguns alumnes els creadors de The Big Bang Theory van decidir no representar la realitat ja que els pisos eren molt foscos i plens de llibres i pissarres, en definitiva un espai poc agradable visualment. Es va modificar i l’apartament que actualment  representa el pis del Sheldon i el Leonard és ampli, amb molts colors, i tot i tenir molts llibres i pissarres està tot ordenat i col·locat d’una forma visualment agradable.

El professor dedica a completar guions i ajudar en la decoració de la sèrie amb més audiència dels Estats Units, a part de seguir donant classes a la UCLA. Seves són les pissarres que llueixen en el pis del Sheldon i el Leonard, i ell és l’encarregat d’aconseguir els cartells que estan penjats en el menjador de Caltech.

Saltzberg va explicar que intenta que les fórmules o les operacions que estan allà escrites sempre tinguin relació amb la ciència sobre la que es parla en el capítol, i si en aquell episodi no es parla de cap tema científic en concret... Doncs improvisa. En aquests casos posa un petit homenatge a científics que s’han mort recentment mostrant la seva teoria, o be posa novetats sobre el món de la física. Fins i tot va explicar com a anècdota que a la primera temporada, quan la sèrie encara no omplia el públic que hi ha darrere de les càmeres, va convidar als seus alumnes a veure com es gravava un capítol, i en les pissarres va posar la solució de l'examen que acabaven de fer.

En el seu dia a dia el professor rep guions de The Big Bang Theory amb forats on posa “omplir amb ciència” i ha de posar allò que se li acudeixi i li sembli apropiat pel tema de conversa. També fa aportacions amb converses dignes d’una sèrie que ha tingut amb alguns dels seus companys. Però ha deixat molt clar que no és un guionista, els guionistes de debò, els que treballen per la sèrie tenen un do especial i molta pràctica, aconsegueixen que qualsevol cosa que sigui una mica graciosa es transformi en algo hilarant. De fet ell al llarg de totes aquestes temporades només ha aconseguit “colar” un acudit.

Però la seva feina també té dificultats. Saltzberg en un principi havia de tenir coneixements sobre física teòrica (com en Sheldon), astrofísica de partícules (com el Raj), enginyeria espacial (com el Howard) i en física experimental (com en Leonard i ell mateix), cosa que no li portava gaires mal de caps ja que són àrees que controla. Però la feina se li va complicar amb l’arribada dels personatges de la Bernadette i la Emmy ja que els seus coneixements sobre microbiologia i neurociència són una mica més limitats. Fins i tot ha admès que durant un temps va creure haver comés un error en un guió.

Després d’haver fet aquesta petita introducció a la seva feina va animar als alumnes a que li preguntessin.

Quan li van preguntar sobre si creia que donar aquesta imatge de nerds, geeks i freaks dels científics afectava negativament a aquest sector va contestar que des de que la sèrie va començar a tenir èxit el número d’alumnes americans que estudien física ha augmentat, i tot i que això no vol dir que estigui directament relacionat significa que la imatge del físic no està perjudicada. Però la veritat és que ja s’han vist casos semblants a aquest amb l’èxit d’altres sèries. Quan House i Grey’s Anatomy van fer-se famosos al voltant del 2005 la quantitat d’alumnes que van sol·licitar entrar a estudiar la carrera de medicina va augmentar dràsticament.

Una altra de les preguntes va ser sobre el canvi que ha experimentat la seva vida. Segons ell el canvi que més ha notat es que ara els seus companys o coneguts enlloc de preguntar-li sobre els seus projectes de física i les seves investigacions li pregunten per The Big Bang Theory.

Però una de les qüestions més esperades era la seva opinió sobre l’enginyer de la sèrie. Un noi li va preguntar si al igual que en Sheldon ell també creu que el Howard no es realment un científic. Saltzberg va contestar que no és que “creies” igual que el Sheldon, és que simplement el Howard no és un científic. Aquesta frase va provocar un gran aplaudiment per part de tots els futurs físics que es trobaven a la sala i un somriure d’orella a orella del Dr. Saltzberg.

Arran d’altres preguntes que li van formular els alumnes el professor va explicar la seva experiència d’haver conegut gràcies a la sèrie a meravellosos científics com Georges Smoot (Nobel de física 2006) o Stephen Hawking.

The Big Bang Theory no és l’única sèrie que intenta que tots els seus continguts científics siguin correctes. Numbers, The IT crowd o Breaking bad també tenen al darrere brillants experts que s’ocupen de que tot sigui cert. Numb3rs és un dels exemples més evidents, Charlie Epps explica amb un exemple quotidià un cas matemàtic, estadístic o de la teoria de jocs en cada capítol. Darrere del matemàtic del FBI hi ha un grup de professors universitaris que fins i tot van arribar a guanyar el premi Carl Sagan a la divulgació. The IT crowd mostrava un grup d’informàtics que solucionava el 99% dels problemes que tenien els treballadors de la seva empresa amb el missatge del contestador que deia: “Ha provat d’apagar i encendre el seu ordinador?”, i es que segons expliquen els enginyers informàtics es completament cert la imatge que es dóna a la sitcom. Finalment Breaking Bad té al darrere un químic s’encarrega de que tot el que es digui sigui cert, i ajuda amb els problemes de productes químics de la sèrie.

  

Al cap i a la fi la intenció de tots ells es fer veure que la física, la matemàtica aplicada, la informàtica i la química es troben a la vida diària i així aconsegueixen desmitificar la creença general que hi ha de que aquestes assignatures tan teòriques només serveixen per aprovar el curs escolar i no tenen cap relació amb la “vida real”.