El passat divendres 17 vaig poder assistir a una
xerrada a càrrec del Dr. David Saltzberg,
que per aquells que no el coneixeu és l’home que es dedica a comprovar que tota
la informació científica que es posa a la sèrie The Big Bang Theory és
correcta. Més de quatre-cents alumnes de la Facultat de Física, i alguns de la
Facultat de Química de la Universitat de Barcelona van omplir de gom a gom l’aula
per a poder escoltar al professor que va parlar sobre la seva aventura amb un
toc bromista.
Segons ell explica tot va començar el 2006 quan l’amic d’un
amic d’un amic va preguntar-li si podia assessorar als guionistes d’una nova
sèrie. El professor de la Universitat de California va acceptar i la resta és
història. Potser com ell va aclarir, això no és tant ràpid ja que en la indústria
de la televisió s’ha d’aconseguir inversors per a tirar endavant un projecte,
després alguna companyia ha de comprar-lo, més tard un canal, després ha de
passar els upfronts, la temporada següent s’emet el primer capítol, seguidament
es decideix si la sèrie continua, en cas afirmatiu quan acaba la temporada s’ha
de renovar la sèrie, posteriorment els capítols nous han d’agradar a l’audiència...
i a poc a poc s’arriba a la increïble vuitena temporada que es on es troben
ara.
De fet al principi de tot es van posar en contacte amb ell
perquè volien saber com era la vida dels físics de debò, com eren les seves
cases, i les condicions en les que vivien. Després de visitar uns quants
apartaments d’alguns alumnes els creadors de The Big Bang Theory van decidir no
representar la realitat ja que els pisos eren molt foscos i plens de llibres i
pissarres, en definitiva un espai poc agradable visualment. Es va modificar i l’apartament
que actualment representa el pis del
Sheldon i el Leonard és ampli, amb molts colors, i tot i tenir molts llibres i
pissarres està tot ordenat i col·locat d’una forma visualment agradable.
El professor dedica a completar guions i ajudar en la
decoració de la sèrie amb més audiència dels Estats Units, a part de seguir
donant classes a la UCLA. Seves són les pissarres que llueixen en el pis del
Sheldon i el Leonard, i ell és l’encarregat d’aconseguir els cartells que estan
penjats en el menjador de Caltech.
Saltzberg va explicar que intenta que les fórmules o les
operacions que estan allà escrites sempre tinguin relació amb la ciència sobre
la que es parla en el capítol, i si en aquell episodi no es parla de cap tema
científic en concret... Doncs improvisa. En aquests casos posa un petit
homenatge a científics que s’han mort recentment mostrant la seva teoria, o be
posa novetats sobre el món de la física. Fins i tot va explicar com a anècdota
que a la primera temporada, quan la sèrie encara no omplia el públic que hi ha
darrere de les càmeres, va convidar als seus alumnes a veure com es gravava un
capítol, i en les pissarres va posar la solució de l'examen que acabaven de
fer.
En el seu dia a dia el professor rep guions de The Big Bang
Theory amb forats on posa “omplir amb ciència” i ha de posar allò que se li
acudeixi i li sembli apropiat pel tema de conversa. També fa aportacions amb
converses dignes d’una sèrie que ha tingut amb alguns dels seus companys. Però
ha deixat molt clar que no és un guionista, els guionistes de debò, els que
treballen per la sèrie tenen un do especial i molta pràctica, aconsegueixen que
qualsevol cosa que sigui una mica graciosa es transformi en algo hilarant. De fet
ell al llarg de totes aquestes temporades només ha aconseguit “colar” un
acudit.
Però la seva feina també té dificultats. Saltzberg en un
principi havia de tenir coneixements sobre física teòrica (com en Sheldon), astrofísica
de partícules (com el Raj), enginyeria espacial (com el Howard) i en física
experimental (com en Leonard i ell mateix), cosa que no li portava gaires mal
de caps ja que són àrees que controla. Però la feina se li va complicar amb l’arribada
dels personatges de la Bernadette i la Emmy ja que els seus coneixements sobre
microbiologia i neurociència són una mica més limitats. Fins i tot ha admès que
durant un temps va creure haver comés un error en un guió.
Després d’haver fet aquesta
petita introducció a la seva feina va animar als alumnes a que li preguntessin.
Quan li van preguntar sobre si creia que donar aquesta
imatge de nerds, geeks i freaks dels científics afectava negativament a aquest
sector va contestar que des de que la sèrie va començar a tenir èxit el número
d’alumnes americans que estudien física ha augmentat, i tot i que això no vol
dir que estigui directament relacionat significa que la imatge del físic no
està perjudicada. Però la veritat és que ja s’han vist casos semblants a aquest
amb l’èxit d’altres sèries. Quan House i Grey’s Anatomy van fer-se famosos al
voltant del 2005 la quantitat d’alumnes que van sol·licitar entrar a estudiar
la carrera de medicina va augmentar dràsticament.
Una altra de les preguntes va ser sobre el canvi que ha
experimentat la seva vida. Segons ell el canvi que més ha notat es que ara els
seus companys o coneguts enlloc de preguntar-li sobre els seus projectes de
física i les seves investigacions li pregunten per The Big Bang Theory.
Però una de les qüestions més esperades era la seva opinió
sobre l’enginyer de la sèrie. Un noi li va preguntar si al igual que en Sheldon
ell també creu que el Howard no es realment un científic. Saltzberg va
contestar que no és que “creies” igual que el Sheldon, és que simplement el
Howard no és un científic. Aquesta frase va provocar un gran aplaudiment per
part de tots els futurs físics que es trobaven a la sala i un somriure d’orella
a orella del Dr. Saltzberg.
Arran d’altres preguntes que li van formular els alumnes el
professor va explicar la seva experiència d’haver conegut gràcies a la sèrie a
meravellosos científics com Georges Smoot (Nobel de física 2006) o Stephen
Hawking.
The Big Bang Theory no és l’única sèrie que intenta que tots
els seus continguts científics siguin correctes. Numbers, The IT crowd o Breaking
bad també tenen al darrere brillants experts que s’ocupen de que tot sigui cert.
Numb3rs és un dels exemples més evidents, Charlie Epps explica amb un exemple quotidià
un cas matemàtic, estadístic o de la teoria de jocs en cada capítol. Darrere
del matemàtic del FBI hi ha un grup de professors universitaris que fins i tot
van arribar a guanyar el premi Carl Sagan a la divulgació. The IT crowd
mostrava un grup d’informàtics que solucionava el 99% dels problemes que tenien
els treballadors de la seva empresa amb el missatge del contestador que deia: “Ha
provat d’apagar i encendre el seu ordinador?”, i es que segons expliquen els enginyers
informàtics es completament cert la imatge que es dóna a la sitcom. Finalment Breaking
Bad té al darrere un químic s’encarrega de que tot el que es digui sigui cert,
i ajuda amb els problemes de productes químics de la sèrie.

Al cap i a la fi la intenció de tots ells es fer veure que
la física, la matemàtica aplicada, la informàtica i la química es troben a la
vida diària i així aconsegueixen desmitificar la creença general que hi ha de
que aquestes assignatures tan teòriques només serveixen per aprovar el curs
escolar i no tenen cap relació amb la “vida real”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada