Seguim en època d'estrenes i de parlar de les sèries noves però avui em ve de gust parlar sobre el capítol de la setmana passada de The Good Doctor. El drama mèdic, com totes les sèries del seu gènere, està sempre en perill de caure en la rutina i presentar-nos un cas per episodi. Els fans del Dr. Murphy podeu estar tranquils perquè no sembla que aquest sigui el camí de The Good Doctor.
ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL 'THOUGH TITMOUSE' DE THE GOOD DOCTOR COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
En aquest capítol descobrirem moltes coses sobre el passat de diversos personatges, però el protagonista absolut és el Dr. Aaron Glassman. El president del St Bonaventure s'està recuperant de l'operació però les coses es posen negres quan comença a al·lucinar.
En realitat les coses es posen negres pels qui volem que segueixi vivint i es recuperi ràpidament, però per ell les coses són magnífiques ja que la seva al·lucinació és ni més ni menys que la seva filla Maddie. Aquest es un personatge que s'havia mencionat però de la qual no en teniem gaire informació. El pare evidentment té ganes de passar temps xerrant i recordant anècdotes i quan arriba a la conclusió que si s'adorm deixarà de veure a la seva filla, decideix no descansar.
Els dos tenen moltes coses a dir-se i en Glassman mentirà per a poder passar més estona amb ella. Al principi són converses dispensables sobre festes que havia organitzat la nena i corbates que li havia regalat, però poc a poc les coses s'aniran tornant més serioses.La Maddie li recorda que està a punt de quedar-se adormit i haurien de passar als "temes bons".
En mig d'una pujada de to en Shaun entra a l'habitació i descobreix que l'Aaron està al·lucinant i degut a que el seu punt fort no és guardar secrets en menys de mitja hora apareixerà la doctora que l'obligarà a prendre's una pastilla per a dormir. Es aleshores quan passem al magre de l'assumpte. El doctor no era tant bon pare com podíem imaginar, la Maddie li comença a retreure tot de coses que va fer malament.
Com que no pot deixar la discussió a mitges tant aviat com la doctora surt per la porta ell escup la pastilla i com ve remarca la Maddie: està disposat a arriscar la seva vida per tal d'acabar la conversa. El doctor explica que quan arribava a casa ella estava drogada o cridant, i la filla contraataca dient que mai estava per ella quan ho necessitava i insinua que potser les coses haurien anat diferent. Quan sentim les paraules "Vaig morir odiant-te" sentim com un punyal es clava directament al cor d'en Glassman i de tots nosaltres.
Cansat de mantenir aquesta discussió decideix prendre's la pastilla, però ja no pot i "La Nit" passa a ser el tema de conversa. La Nit que la Maddie va morir en Glassman la va fer fora de casa pensant que així aprendria la lliçó, al final tots dos d'alguna manera van acabar morint aquella nit. Amb els crits que fa és inevitable que tota la planta de l'hospital s'adoni que no s'ha pres la medicació i els infermers entren a l'habitació a dormir-lo.
Just abans de caure rendit li demana disculpes a la seva filla per haver-se cregut l'heroi que ho podia solucionar, la seva mare va dir que hauria d'entrar en una clínica de rehabilitació i ell va considerar que podia controlar la situació. I així, abans de tancar els ulls escolta el que feia temps que desitjava sentir: Sé que m'estimes pare, i jo també t'estimo.
Aquest ha estat sense cap mena de dubte el millor capítol de la sèrie fins a la data. No només pel argument que és de llagrimeta al nivell de This is us, sinó també per com aconsegueixen posar un llaç perfecte per a acabar el capítol amb en Shaun dient-li a en Glassman que fins i tot si tot és fruit de la seva imaginació deu ser veritat perquè ell sempre diu la veritat.
En mig d'una pujada de to en Shaun entra a l'habitació i descobreix que l'Aaron està al·lucinant i degut a que el seu punt fort no és guardar secrets en menys de mitja hora apareixerà la doctora que l'obligarà a prendre's una pastilla per a dormir. Es aleshores quan passem al magre de l'assumpte. El doctor no era tant bon pare com podíem imaginar, la Maddie li comença a retreure tot de coses que va fer malament.
Com que no pot deixar la discussió a mitges tant aviat com la doctora surt per la porta ell escup la pastilla i com ve remarca la Maddie: està disposat a arriscar la seva vida per tal d'acabar la conversa. El doctor explica que quan arribava a casa ella estava drogada o cridant, i la filla contraataca dient que mai estava per ella quan ho necessitava i insinua que potser les coses haurien anat diferent. Quan sentim les paraules "Vaig morir odiant-te" sentim com un punyal es clava directament al cor d'en Glassman i de tots nosaltres.
Cansat de mantenir aquesta discussió decideix prendre's la pastilla, però ja no pot i "La Nit" passa a ser el tema de conversa. La Nit que la Maddie va morir en Glassman la va fer fora de casa pensant que així aprendria la lliçó, al final tots dos d'alguna manera van acabar morint aquella nit. Amb els crits que fa és inevitable que tota la planta de l'hospital s'adoni que no s'ha pres la medicació i els infermers entren a l'habitació a dormir-lo.
Just abans de caure rendit li demana disculpes a la seva filla per haver-se cregut l'heroi que ho podia solucionar, la seva mare va dir que hauria d'entrar en una clínica de rehabilitació i ell va considerar que podia controlar la situació. I així, abans de tancar els ulls escolta el que feia temps que desitjava sentir: Sé que m'estimes pare, i jo també t'estimo.
Aquest ha estat sense cap mena de dubte el millor capítol de la sèrie fins a la data. No només pel argument que és de llagrimeta al nivell de This is us, sinó també per com aconsegueixen posar un llaç perfecte per a acabar el capítol amb en Shaun dient-li a en Glassman que fins i tot si tot és fruit de la seva imaginació deu ser veritat perquè ell sempre diu la veritat.
PD: Interpretació esplèndida de Richard Schiff. Em trec el barret. És immens el talent que hi ha en aquest elenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada