Avui toca parlar del cinquè capítol de The Marvelous Mrs. Maisel. Després de dos capítols escrits pel Daniel Palladino torna la nostra estimada Amy tant per dirigir com per escriure "Mignight at the Concord".
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "MIDNIGHT AT THE CONCORD" DE THE MARVELOUS MRS MAISEL COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Si en el capítol anterior la Midge i en Dr. Benjamin Ettenberg tenien la "primera cita", en aquest capítol veurem com tenen la primera cita real, per voluntat de tots dos, de les que acostumen a anar bé. Al inici veiem com la Midge està comentant la poca oferta d'homes atractius que hi ha al càmping amb un grupet de dones quan de sobte entra el doctor i totes queden meravellades. La Midge opta per dissuadir-les dient que el pobre acaba de sortir de la presó.
La nostra protagonista rep una trucada de la feina i si aconsegueix arribar a Nova York abans de les 3 de la tarda podrà treballar al departament de maquillatge, de cara al públic, tal i com li agrada a ella. Però per això ha de trobar alguna forma d'arribar fins a la gran ciutat , casualitats de la vida a en Benjamin se li ha acabat el paquet de cereals, és a dir, també torna cap a casa.
Al arribar en Benjamin li comenta que té dues entrades pel teatre i li demana una cita. Al vespre tots dos ben elegants apareixen a l'entrada del teatre, però la obra resulta ser molt avorrida així que intenten salvar la cita anant a veure a en Lenny Bruce, la comèdia mai falla.
No sé si ho he dit prou, però m'encanten les escenes i les converses entre en Lenny i la Midge. Són ràpides, gracioses i naturals, sembla ser que sigui la única persona que la coneix de debò, es per això que quan li pregunta si en Benjamin sap que s'ha passat al costat fosc, al de dalt de l'escenari la Midge no s'ho pot treure del cap durant la resta de la nit. Al final al arribar al restaurant li confessa el seu secret i, sorprenentment per la època en que ens trobem, s'ho pren molt bé.
Mentrestant als Catskills la Susie ha aconseguit un bolo sense saber que la Midge es troba a Nova York així que de nou ha de trobar algú que la porti cap allà. Com no podia ser d'altre manera aconsegueix arribar a l'espectacle amb més públic que ha fet mai, i ho peta, arrasa, no hi ha ni una persona que no rigui en aquella sala, bé una si, el seu pare.
Així acaba el capítol, el secret de la Midge cada vegada és menys secret. La cosa es posa interessant, si l'atac que li va donar a sa mare quan va entrar a classe d'art i hi havia un home despullat ja va ser hilarant, agafeu crispetes per a veure com es prendrà que la seva filla sigui còmica.
La relació entre en Benjamin i la Midge no sé si m'acaba de quadrar, però en aquest capítol m'ha agradat una mica més. De fet el personatge em cau super bé, li falta un bull i desquadra molt de la resta de persones i això m'encanta, però no sé fins a quin punt pega amb la Mrs. Maisel, potser quan vegi un espectacle amb ella sobre l'escenari podré definir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada