A vegades surten articles pels diaris i revistes preguntant-se per què a Espanya hi ha tantes descàrregues il·legals de sèries, tantes webs que ofereixen contingut online gratuït i sobretot tanta gent que utilitzi aquest sistema. És per la falta de lleis que ho regulin? És perquè les lleis que hi ha no s'apliquen correctament? Potser perquè en el centenar de canals que existeixen avui en dia no s'ofereix prou contingut?
Però la veritat és que si realment busques les raons, no busquis per aquí. Aquest post ve arrel de la última notícia que ha donat Cuatro que ha obert de nou el debat. I es que durant les últimes setmanes el canal ha estat emetent capítols de la última temporada de Homeland, però l'audiència i la quota de pantalla obtinguda no ha estat la desitjada. Així doncs Mediaset ha decidit, a tan sols cinc capítols del final i amb la trama oberta, retirar l'emissió de la sèrie. Això si la sèrie serà substituïda per la reemisió del reality Adan y Eva que tant va triomfar i que va donar tanta bona audiència la tardor passada.
Sincerament, si tots aquests que escriuen i que es queixen volen saber realment perquè a Espanya hi ha tantes descàrregues de sèries il·legals que mirin el seu entorn. Hi ha moltes sèries que han triomfat arreu del món, han mogut milions i milions de diners, i que en canvi a Espanya han passat desapercebudes. Per què? Perquè aquells que tenen els drets no han sabut treure-hi suc.
El meu primer exemple és The Big Bang Thoery, actualment la sèrie més vista del món. És tot un fenomen en les xarxes socials, una mina d'or que ha renovat per tres temporades de cop, capaç de moure tants milions que els seus actors són els més ben pagats dels Estats Units, i això sense parlar del marxandatge que té. Però a Espanya si vols veure aquesta sèrie per obert has d'anar a les tardes de la Neox on barregen constantment capítols de diferents temporades i aconsegueix un share d'un 3%.
El segon exemple és NCIS, que fins l'any passat ocupava el lloc de The Big Bang Theory en la llista de les sèries més vistes en el món. Una sèrie amb una audiència bestial que manté després de 12 temporades, capaç de tenir dos spin-off, i un d'ells es troba en el Top5 de sèries més vistes als Estats Units, una sèrie que aconsegueix espectadors en totes les franges d'edats. Però a Espanya és una altra cosa, perquè hi ha temporades que s'han emès gairebé dos anys més tard que als Estats Units. La gent pot esperar a que es tradueixi, però dos anys és abusar de la paciència de l'espectador. L'última temporada que ha emès la AXN és la onzena, que es va estrenar a Amèrica el 24 de setembre del 2013. Amb aquest ritme i tenint en compte que té els drets un canal privat, normal que la majoria de la gent no sàpiga ni tan sols la existència d'aquesta sèrie.
I per acabar parlaré sobre el principi. I es que tot això va començar al voltant del 2005 quan un tal J.J. Abrams va crear una sèrie de ciència-ficció sobre els supervivents d'un accident d'avió que arriben a una misteriosa illa. Lost va crear un fenomen fan com mai s'havia vist en cap altre sèrie, es van fer jocs de realitat alternativa basats en ella, hi havia milers de blogs/webs on la gent comentava el capítols. Però com sempre a Espanya es vivia un entorn molt diferent, ja que el canal que emetia la sèrie aleshores era ni més ni menys que la 2, un canal que té un share proper al 2%. Però encara pitjor és si et dic que a sobre ho feia per les tardes i sense ordre. Si veure Modern Family o How I met your mother desordenat us sembla un mal de cap imagineu-vos intentant seguir la trama de Lost si els capítols no us els posen seguits.
Si busqueu la resposta a per què hi ha tantes descàrregues il·legals de sèries a Espanya, potser és pel tracte que rep l'espectador. Qui vol començar a veure una sèrie si no pot seguir la trama? Qui vol començar a veure una sèrie si no sap quan podrà veure el proper capítol? Qui vol començar una sèrie si no sap si la podrà acabar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada