Ahir al vespre es va estrenar The Good Doctor a AXN White. Es tracta de la nova sèrie de David Shore, el creador de House, que arriba cinc setmanes després de la seva emissió als Estats Units. A l'altra banda de l'Atlàntic The Good Doctor ha aconseguit consolidar-se com a líder de la nit dels dilluns i es presenta com a una de les novetats més importants de la temporada.
El seu primer capítol va atrapar a 11'22 milions d'espectadors davant de la televisió i s'ha creat molta expectació per veure com evoluciona la sèrie i si realment s'ha fet un lloc en el mercat. Ja fa uns quants anys que els drames mèdics no passen pel seu millor moment, i The Good Doctor podria obrir una nova era.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL PRIMER CAPÍTOL DE THE GOOD DOCTOR COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
En el primer capítol com és normal coneixem a poc a poc als personatges. Com a House, la sèrie gira entorn a un doctor amb una ment brillant, però aquesta vegada enlloc de ser el cap, el Dr. Shaun s'ha de guanyar un lloc com a resident a l'hospital San Jose St. Bonaventure. Les coses resulten més complicades per al jove cirurgià degut a que pateix autisme i síndrome de Savant (més per la primera que per la segona).
Des del principi del capítol demostra com és capaç de salvar la vida d'un noi, però la junta de l'hospital no té tant clar que això sigui el que més interessa. Un dels moments més emotius del capítol ve quan li pregunten directament: Per què vols ser doctor? i respon "El dia que la pluja feia olor de gelat, el meu conillet va anar al cel davant dels meus ulls".
A partir d'aquí descobrim que en Shaun Murphy té un passat que l'ha portat a voler ser un doctor, una història que té pinta que veurem com és va desenvolupant al llarg de la temporada. Dues morts han marcat la seva vida, la primera la del conillet, però la més important és la del seu germà. L'únic membre de la família que l'entenia va perdre la vida de molt jove, i va ser aleshores quan va conèixer al Dr. Glassman. Tornant a la comparació amb House, aquí el director de l'hospital agafa el mateix rol que tenia la Cuddy, una persona que confia cegament en el criticat doctor perquè sap de bona mà ho brillant que és.
El final del capítol ens deixa clar que això és només el principi. En Shaun tindrà infinites traves més que qualsevol altre amb les seves mateixes capacitats, però el seu caràcter farà que no defalleixi.
Les sèries mèdiques són un format que ha estat molt habitual a la televisió, però últimament ja no hi ha tantes ficcions dedicades a la medicina, i les que van sortint no mantenen el rendiment que tenien èxits com Urgencias o el mateix House. A primer cop de vista sembla que The Good Doctor sigui incapaç s'oferir alguna cosa que no haguem vist amb anterioritat, però jo hi confio.
Primer, perquè aquests viatges al passat (una mica rollo This is us) ens ajuden a parlar dels seus origens i ens indiquen que el personatge tindrà material sobre el que treballar.
Segon, perquè l'actor borda el seu personatge. Freddie Highmore ha estat elogiat en moltes ocasions per la seva feina i el personatge de Shaun no és una excepció. Transmet els seus sentiments i la seva sensació d'impotència davant les injustícies que veu i viu.
Tercer, tot i que The Good Doctor es presenta amb un format clarament conegut, jo no descartaria que la sèrie pogués canviar cap a un altre tipus de projecte amb cliffhangers entre capítol i capítol, i donant més importància a personatges que en un primer episodi ens han semblat secundaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada