DIA INTERNACIONAL DE LA SÍNDROME D'ASPERGER

Avui 18 de Febrer és el dia internacional de la síndrome d'Asperger, un trastorn de l'espectre autista que moltes ficcions s'han encarregat de donar a conèixer. Ara és un bon moment per a repassar alguns dels personatges de les nostres sèries preferides que el pateixen.

Les persones afectades per la síndrome d'Asperger mostren dificultats de gravetat variable en la interacció social i en la comunicació, i les seves activitats i els seus interessos acostumen a ser en àrees molt restringides.

En una època en que els personatges "normals i corrents" no venen, ni són ho suficientment interessants, els productors i guionistes han descobert un trastorn que els permet crear personatges magnífics, intel·ligents i excèntrics que donen molt de joc a les sèries. Algunes de les característiques dels qui pateixen la síndrome d'Asperger són la nul·la consciència dels sentiments interiors dels altres, la alta sensibilitat a sons elevats i a llums potents, i una memòria inusual i extraordinària.

Alguns dels personatges d'aquesta llista no han estat diagnosticats de manera "oficial" per un metge, però a pocs capítols que hagis vist de la sèrie notaràs que molts dels símptomes coincideixen:

Començaré per una sèrie que no he vist però n'he sentit molt a parlar. La protagonista de Bones no ha estat diagnosticada però en més d'una ocasió el seu creador ha insinuat que Temperance Brennan pateix síndrome d'Asperger. La antropòloga forense no entén les bromes dels seus companys, el sarcasme no és el seu punt fort, no té cap tipus d'interès per les convencions socials i la seva capacitat afectiva és bastant nul·la. Per una altra banda és brillant en la seva feina i les seves obsessions pels ossos l'han portat a resoldre casos aparentment impossibles.

La Bones és l'única noia d'aquesta llista, i això és degut a que els guionistes tendeixen a escriure personatges masculins amb aquesta síndrome. He pensat en diverses sèries i l'única noia que em ve al cap és Sonya Cross de The Bridge.

Per aquest personatge podria fer un ctrl+C ctrl+V de l'anterior. Al igual que la Dra. Brennan en Sheldon Cooper no està diagnosticat, de fet una de les frases més conegudes de la sèrie és "I'm not crazy, my mother had me tested" (No estic boig, ma mare ho va fer comprovar) però tot i així el físic tampoc entén les bromes i té una assignatura pendent amb el sarcasme, les seves habilitats socials deixen molt que desitjar i rebutja tot el que representi un mínim contacte físic. En el seu cas, els guionistes s'han centrat molt en els seus interessos, un d'ells és la física quàntica i això l'ha portat a obtenir dos doctorats i a treballar en una gran universitat, però també té altres obsessions que no el duen enlloc com Star Trek o els còmics. Fora de la ciència ficció en Sheldon també té manies com el seu lloc del sofà, el que s'ha de menjar en funció del dia de la setmana, picar a la porta tres vegades...

Basat en el personatge de les novel·les que també patia aquesta síndrome, Sherlock Holmes té una ment brillant, una capacitat de concentració a l'abast de pocs, una memòria inusual i es fixa en tots els detalls, unes característiques que el converteixen en el més gran dels detectius. Es clar que com tots els qui pateixen aquest trastorn la interacció amb els altres també el caracteritza, o més ben dit la manca de interacció.

Si parlem del personatge creat per Sir Arthur Conan Doyle també hem de parlar del Dr. House, una figura que s'inspira en el detectiu londinenc, com ha explicat el seu creador en diverses ocasions, i agafa moltes de les seves característiques i les trasllada en un altre entorn. El cap del Departament de Diagnòstic Mèdic del Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Nova Jersey es caracteritza per evitar tot tipus de contacte amb els seus pacients, segons ell la raó és que "Everybody lies" (Tothom menteix), però també evita altres tipus de relacions humanes sense donar cap motiu específic. Amb una intel·ligència fora de sèrie i una facilitat per observar i quedar-se amb tots els detalls en Gregory House és dels millors doctors del país i un dels personatges més especials que se'n guarda record de la història de la televisió.

 

Abans d'acabar el post he d'escombrar cap a casa i parlar de la sèrie catalana Polseres Vermelles. En Toni entra a l'ala infantil de l'hospital per uns altres motius, però els espectadors vam tardar poc en descobrir que el "llest" del grup tenia comportaments estranys i no mantenia contacte visual amb cap dels seus companys, i es que el jove tenia Síndrome d'Asperger. Tractat amb un to molt especial, la sèrie d'Albert Espinosa i Pau Freixas mostra d'una forma bastant verídica el trastorn del noi.

Per finalitzar vull parlar d'un dels personatges darrere el qual hi ha més investigació i probablement és dels millors escrits per a la televisió. El productor executiu de Parenthood ha explicat que abans d'escriure a en Max Braverman va demanar opinions d'experts i es va basar en les pròpies vivències i en les experiències del seu fill que també la pateix. El fill de l'Adam és el personatge més realista de la petita pantalla, és intel·ligent però li manca la empatia, i a diferència d'altres sèries el drama de la NBC també mostra l'entorn dels qui tenen aquesta síndrome i el patiment d'una família davant d'un fill/nét/nebot/cosí que evita el contacte físic o visual a tota costa.