THE FOSTERS 5x19

Aquesta setmana s'ha emès als Estats Units el capítol número 100 de The Fosters. A principis de Gener la cadena ABC Family ja va anunciar que la cinquena seria la última temporada de la sèrie, i tot i que aquest capítol no és l'últim, pràcticament el podríem considerar com un final ja que fins al Juny no podrem veure els tres episodis que posaran punt i final a la sèrie i que serviran com a capítol pilot del spin-off que preparen Maia Mitchell i Cierra Ramirez per a la temporada que ve.

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL 'MANY ROADS' DE THE FOSTERS COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Tots sabíem que a The Fosters li havia arribat l'hora. El drama juvenil ha tingut des dels seus inicis una voluntat clara de ser una sèrie reivindicativa i que donés veu a molts dels problemes socials que avui en dia encara hi ha als Estats Units.

Les primeres temporades van tractar temes com la homosexulitat, l'adopció, les presons juvenils o el sistema d'acollida. Els protagonistes de la sèrie en certa manera parlaven en primera persona d'aquests problemes greus que hi ha en el país i que ningú sembla donar-hi importància. Per primera vegada les minories tenien veu i podien explicar d'una forma diferent com patien. 

Però en les últimes temporades els temes han canviat. Els guionistes han intentat tractar allò que surt al telenotícies dia si dia també, jugar amb l'actualitat per a connectar més amb el públic. Si ho penses és una bona idea, sobretot tenint en compte que hi ha molts joves que necessiten empatitzar per a entendre la gravetat de certes situaions, però sota el meu punt de vista no ho han fet de la forma més adequada. 

Els temes que han tractat durant els últims capítols segueixen sent problemes socials greus com la transsexualitat, la política d'immigració, l'assetjament online, el racisme o les malalties terminals. Però aquesta vegada ho han fet a través de personatges secundaris, persones amb les que no aconseguim acabar de connectar perquè no les coneixem de res.

Parlant en concret d'aquest capítol em sembla tot molt ràpid, molt forçat i molt idealista. Al principi veiem com la Mariana no entra al programa que volia, en Brandon perd a la xicota, la Callie és rebutjada de la facultat, en Jude es comporta fatal, i no veiem cap tipus de tristesa per cap dels fills Fosters. Es centren una mica en en Brandon i para de comptar.

Però tranquils, és pràcticament un final de temporada així que la llagrimeta i la felicitat no tarden gaire en arribar. Primer amb el discurs de graduació que fa la Lena on per suposat veiem tot el que ens ha portat a on som avui i fa que ens emocionem una mica. 

I després arriba la felicitat quan veiem com es graduen en Brandon i la Callie, que al final si que anirà a la universitat a estudiar Dret. Però a continuació empalmem amb la graduació de la Mariana i el Jesús que també tenen un futur ideal. Però si això no es poc acabem el capítol amb el dia de graduació del Jude.

I com a conclusió només vull repetir: Molt ràpid, molt forçat i molt idealista. Fins i tot els amics dels nostres protagonistes aconsegueixen tot el que s'han proposat i viuen una vida meravellosa. No vull que la sèrie acabi en drama total, no vull que els protagonistes acabin com van començar, però totes les temporades s'han centrat en mostrar la vida tal qual és i per l'últim capítol ens han deixat vivint en un món de fantasia.