Tornem a entrar en una època de novetats i per estrenar aquesta etapa he decidit començar les reviews d'enguany parlant sobre A Million Little Things, el drama familiar de la ABC.
La nova aposta del canal americà ens presenta a un grup d'amics de Boston que es van unir en circumstàncies inesperades. Es van conèixer ja fa uns anys quan es van quedar tancats en un ascensor i des d'aleshores que han mantingut una relació que principalment es sustenta per anar a veure els partits de hoquei del seu equip i anar a fer unes birres. Alguns han aconseguit l'èxit altres lluiten per les seves carreres, altres batallen per les seves relacions, però tots es senten atrapats en la vida. Després que un d'els mori inesperadament, es tan sols un toc d'atenció que els demés necessiten per a finalment començar a viure. En el camí descobreixen que els amics poden ser ho únic que els salvi.
El seu primer capítol va atrapar 5'1 milions d'espectadors i un 1'1 de quota de pantalla. Va ser el segon programa més vist de la seva franja horària fet que representa molt bones dades per a la ABC, un canal que últimament li costa colar programes a la llista dels més vists.
ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL PRIMER CAPÍTOL DE A MILLION LITTLE THINGS, COMTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
En els primers cinc minuts ens presenten ràpidament els quatre amics. En Jon és un home de negocis d'èxit que està tancant un negoci substanciós, l'Eddie és un professor de guitarra amb problemes de parella, en Gary està a l'espera de saber si el seu càncer de pit ha reaparegut, i en Rome que està a punt de suïcidar-se quan rep la trucada del seu amic.
A partir d'aquí començo a perdre l'esperança amb la sèrie. Veiem com tots els amics i familiars es preparen per a l'enterro d'en Jon i sincerament per haver perdut a una persona que tant els ha marcat en la seva vida, no semblen gens afectats, més aviat semblen detectius intentant esbrinar qui ha sigut el culpable.
A l'església si es posen una mica més emotius i comença la jornada de "filosofia barata". L'Eddie recorda a tots els presents que en Jon sempre deia que tot passa per algun motiu, doncs ell no veu quin motiu hi ha per a que el seu amic es mori.
El capítol continua i els amics segueixen buscant pistes que expliquin la seva mort. La nova xicota d'en Gary proposa la depressió fet que fa pensar a en Rome, però tot queda oblidat quan a tots els hi sona l'alarma del telèfon, avui hi ha partit. Junts, els tres amics van cap a l'oficina d'en Jon per a agafar les entrades, però allà segueixen la investigació. Una nova pista el diu que l'última trucada que va fer va ser a en Eddie.
Canviem d'escena i ara es troben al estadi de hoquei. En Gary no es veu gaire convençut per la frase "tot passa per algun motiu", li recorda a en Eddie que no ha passat ni una sola cosa bona des que va marxar el seu amic, i de sobte en Rome esclata i confessa que va estar a punt de treure's la vida.
Com us haureu adonat, fins aquí el capítol era una mica justet, però en el sprint final aconsegueixen captivar-me. En Eddie està enamorat de la viuda d'en Jon i pot ser que aquest sigui el motiu del suïcidi, en Gary s'ha enamorat d'una dona que ha deixat de fer quimio, i en Rome sembla haver trobat un motiu per a seguir endavant.
En conclusió, li poso un 7 sobre deu. La sèrie té potencial però no he acabat d'empatitzar amb cap dels personatges. Veurem si la setmana que ve la nota puja o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada