El capítol d'aquesta setmana de This Is Us m'ha semblat excepcional. No apareix més de la meitat de l'elenc i tot i així no els trobem a faltar.
ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "SOMETIMES" DE THIS IS US COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
La història gira entorn a tres moments. El viatge de la Rebecca i en Jack a LA, el viatge d'en Jack i el seu germà a Vietnam, i el viatge d'en Kevin amb la Zoe al lloc on va estar son pare.
Parlem de la primera parella. Després de tan sols dues cites, una d'elles horrorosa, la Rebecca i en Jack es fiquen dins d'un cotxe rumb a Califòrnia. A l'inici sembla que no tinguin gaire a dir-se, sobretot perquè ell pràcticament no parla, però poc a poc i amb petits gestos comencen a connectar. Un cop arriben a Los Angeles la Rebecca té una mala experiència amb la discogràfica que li diu que és bona per ser de Pittsburgh. En Jack en canvi sembla que es treu un pes de sobre quan va a visitar els pares d'un dels seus companys de guerra i demana disculpes per haver fallat.
El viatge els hi serveix sobretot per a assentar les bases de la gran parella que acabaran formant. Veiem la primera vegada que ballen junts, la primera vegada que dormen junts, i fins i tot la primera vegada que li diu "Bec". Però el que més els uneix com a parella és el final del capítol amb la Rebecca cantant a dins del cotxe i en Jack plorant emocionat.
En segon lloc tenim el flashback al passat. En Jack s'ha registrat per anar a la guerra amb la intenció de "salvar" al seu germà, però les coses estan molt pitjor del que ell esperava. Espera trobar-se amb el noi que coneix de tota la vida i en canvi es troba amb un jove molt afectat que li recorda que "Superman és tan sols un nickname". Al final si que aconsegueix que posin a en Nicky en el mateix esquadró, ara toca esbrinar si això és bo o no.
I pel final deixo a la meva nova parella preferida. El viatge d'en Kevin amb la Zoe sembla que hagi de ser de flors i violes però només agafar el primer taxi la noia el deixa en shock quan li diu que no l'etiqueti a la foto. No millora quan en Kevin descobreix que el penjoll que l'havia de guiar cap a les respostes és un souvenir típic. I encara empitjora més quan la Zoe es posa malalta després d'una discussió sobre ho poc que parla sobre la seva família.
Tot sembla millorar quan arriben a l'hotel i tenen una conversa on per primera vegada s'expliquen com realment es senten. En Kevin li diu que tot i que la relació entre els seus pares va funcionar ell no vol seguir les seves passes, no vol que els primers 30 anys de la seva vida siguin un secret. Vol ser capaç d'explicar-li tot de la seva vida i de saber-ho tot sobre ella.
El segon revers emocional de l'episodi he de confessar que no el veia a venir. Després que en Kevin li digui que s'està enamorant, la Zoe explica que el seu pare va abusar sexualment d'ella i que aquest és el motiu pel que no li ha parlat d'ell i pel qual no el vol tornar a veure.
Repeteixo que per mi aquest ha sigut un dels millors capítols de This Is Us. Sembla que el guionistes ens vulguin mostrar paral·lelismes entre pare i fill explicant-nos els seus primers viatges amb la seva parella. Durant tot el capítol sembla que responguin un munt de preguntes que ens rondaven pel cap, però tot i així encara en sorgeixen més. Tal com diu en Kevin jo també m'estic enamorant de la Zoe i de la parella que formen tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada