THE MARVELOUS MRS. MASIEL 2x03

The Marvelous Mrs. Maisel és una sèrie feminista. No sé si  ja ho havieu deduït o no però en el capítol d'avui queda més clar que mai.

ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "THE PUNISHMENT ROOM" DE THE MARVELOUS MRS MAISEL COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Aquesta sèrie ha tingut moltes maneres de reivindicar el feminisme. A la primera temporada podíem veure una manifestació on s'infiltrava la Midge, en molts dels monòlegs podem veure com posa petites pulles, en altres moments veiem situacions que actualment ens semblen ridícules però que als anys 50 eren pa de cada dia. Sense anar més lluny en el capítol anterior veiem com la nostra protagonista era tractada amb menyspreu degut a que "les dones no fan gràcia", es feien acudits del seu físic, s'insinuava que s'havia anat al llit amb en Lenny Bruce,...

En aquest capítol es tracta d'una forma diferent però que m'encanta. Crec la Rose no seria un personatge que descriuríem com a reivindicatiu, ni res per l'estil, per això impacta més quan els comentaris surten de gent com ella.

L'últim que en sabíem d'ella és que el seu marit li havia aconseguit una plaça per assistir a les classes d'art de la seva universitat. El primer dia de classe és boníssim, ella si que sap fer una entrada memorable.

Deixem a part el tema de l'home despullat i tornem a ho important. La Rose està passant la tarda amb les seves companyes de classe quan els hi pregunta que faran quan acabin el màster. Totes, amablement, li responen que o donar classes a la universitat o convertir-se en artistes. 

Pobres ingènues... Han de rebre un bany de realitat i la Rose és l'encarregada de fer-ho. Ella els hi recorda que en aquesta facultat no hi ha cap professora, als Estats Units no hi ha cap dona artista, i que les artistes franceses que coneix o s'han suïcidat o be han tirat la tovallola. Però que no es preocupin, la universitat també serveix per a trobar marit (i si no que mirin a la seva filla), clar que la branca artística no és el millor lloc, a l'escola de negocis en canvi si que hi ha bon gènere.

La següent notícia que tenim és que el Sr i la Sra Weissman estan cridats al despatx del director i allà es llueix encara més. En el segon bany de realitat del capítol la Rose explica que la universitat està robant descaradament a les joves alumnes ja que estan pagant i no obtindran res a canvi. 

En aquest capítol apareix el feminisme de forma purament descriptiva i em sembla excepcional. És el millor capítol en el que portem de temporada (sé que portem poc), i em sobta que estigui escrit per en Dan Palladino, des del capítol de Spring del revival de Gilmore Girls que estava en la meva llista negra.