Com que estem en època de comiats de temporades he vist prioritari parlar d'altres sèries enlloc de The Marvelous Mrs Maisel, però espero a partir d'aquest mes poder seguir amb les reviews d'aquesta comèdia cada dos setmanes.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "LET'S FACE THE MUSIC AND DANCE" DE THE MARVELOUS MRS MAISEL COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Comencem el capítol allà on ens havíem quedat. La Midge i la Susi arriben a la casa dels Catskills i l'Abe sembla que ha optat per no comentar res al respecte del que va passar al vespre. Però tard o d'hora ha d'aparèixer el tema ja que el seu comportament està fent sospitar a tothom, i quan per fi parlen és una conversa graciosa però sobretot sincera entre pare i filla.
-Vols ser Milton Berle?
+Per Déu, no.
-Doncs qui?
+No ho sé, jo.
L'Abe decideix que encara no és el moment de fer-ho saber i fins que no hagi passar el Hanukkah no li diran a la Rose. S'accepten apostes a que no aguanten.
La segona bomba que li cau a l'Abe és quan s'assabenta que el seu fill també li guarda un gran secret. En aquest episodi descobrim que en Noah no pot treballar amb son pare perquè és un agent secret de la CIA.
Aquesta part del capítol té moltes escenes còmiques com ara quan no paren d'estar homes a la sala de reunió o quan li expliquen a l'Abe que els conserges tenen accés a més informació que ell. Però si hagués de decidir un moment en concret em quedo amb quan l'Abe li explica al seu fill que li han deixat escollir el seu equip i com ho ha decidit.
-Buscava diversitat. Gairebé contracto una dona.
És un humor tan àcid que m'encanta. Tant debò més sèries així.
Per acabar el capítol veiem la festa de final d'estiu del resort dels Catskills. Varies actuacions entre les quals destaca la Susi ballant entretenen al públic assistent. Per posar el punt i final ales vacances apareix un humorista Phil Foster. De nou veiem un moment sincer entre pare i filla quan l'Abe pregunta:
-Ets tant graciosa com ell?
+Si.
Ha estat un molt bon capítol. Es nota que està dirigit pel Daniel Palladino degut al elevat número d'escenes musicals i de gags d'humor repetitiu, però tot i que no sóc molt fan d'aquest estil el puntuaria amb un notable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada