Comencem les reviews del setembre amb alguns dels capítols que he vist aquest estiu. El primer que val la pena comentar és el cinquè de la novena temporada de Suits. Per què? És el capítol amb el retorn del fill pròdig, el retorn de Mike Ross.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "IF THE SHOE FITS" COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Primer de tot: Ben tornat Mike Ross! No sé qui t'ha trobat a faltar més, si en Harvey o jo.
En aquest capítol els guionistes tenen la "genial" idea d'encarar els dos aprenents d'en Harvey. Intenten generar un ambient de guerra entre la Samantha i en Mike però el combat no cal ni que comenci. L'espectador clarament es decanta per en Mike. Crec que podem veure com ni tan sols en Harvey està del costat de la seva advocada.
Evidentment al final acaba guanyant el cas en Mike. M'agrada com en Harvey considera que en part és una victòria seva també perquè ell ha estat el seu mentor. Però el que em quedo en aquest capítol són els diàlegs i el bromance que es respira entre aquest parell. Bé això i veure en Harvey inflat com un pare orgullós.
"A real friend needs to enjoy the shame in person" (Un amic de debò necessita gaudir de la vergonya en persona). Són frases d'aquestes, petites pulles que es tiraven constantment, el que feia que m'encantés Suits. Des de que en Mike i la Rachel no hi són estem mancats d'això, la Donna intenta substituir-ho però no és el mateix. Dels advocats nous no n'hi ha ni un amb qui hagi empatitzat o m'hagi caigut simpàtic.
Es per aquest motiu que el capítol m'ha donat un aire dels d'abans, ha estat una mica "capítol per a nostàlgics" i això és tot el que esperava.
En aquest capítol els guionistes tenen la "genial" idea d'encarar els dos aprenents d'en Harvey. Intenten generar un ambient de guerra entre la Samantha i en Mike però el combat no cal ni que comenci. L'espectador clarament es decanta per en Mike. Crec que podem veure com ni tan sols en Harvey està del costat de la seva advocada.
Evidentment al final acaba guanyant el cas en Mike. M'agrada com en Harvey considera que en part és una victòria seva també perquè ell ha estat el seu mentor. Però el que em quedo en aquest capítol són els diàlegs i el bromance que es respira entre aquest parell. Bé això i veure en Harvey inflat com un pare orgullós.
"A real friend needs to enjoy the shame in person" (Un amic de debò necessita gaudir de la vergonya en persona). Són frases d'aquestes, petites pulles que es tiraven constantment, el que feia que m'encantés Suits. Des de que en Mike i la Rachel no hi són estem mancats d'això, la Donna intenta substituir-ho però no és el mateix. Dels advocats nous no n'hi ha ni un amb qui hagi empatitzat o m'hagi caigut simpàtic.
Es per aquest motiu que el capítol m'ha donat un aire dels d'abans, ha estat una mica "capítol per a nostàlgics" i això és tot el que esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada