Fa uns dies us parlava de Unbelievable, una mini-sèrie de Netflix basada en fets reals que tracta sobre el fet que les dones víctimes d'una violació hagin de demostrar el crim que s'ha comès.
Com he dit es tracta d'una mini-sèrie així doncs avui parlarem del seu final.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST L'ÚLTIM CAPÍTOL DE UNBELIEVABLE COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Crec que si alguna cosa ha demostrat aquesta sèrie és que és possible tractar un tema com el de les violacions amb cura i sense caure en la visió macabra o sinistra. Unbelievable tracta sobre un violador en sèrie i ens ensenya que una sobrevivent d'una violació no ha de seguir un guió com els que hem vist al cinema o a la televisió.
Cadascú és un món i reacciona diferent a una experiència traumàtica com aquesta. La sèrie dedica bastant de temps en mostrar-nos com la Marie i les altres agredides reaccionen a una situació similar d'una manera diferent. Vivim en una societat on quan una dona diu haver estat agredida sexualment la gent reacciona preguntant que ha fet? o dubtant la credibilitat de la història si no segueix uns passos determinats.
El punt de vista de tota la minisèrie està molt ben trobat ja que no hi ha cap personatge que sigui "el dolent" de la pel·lícula (a excepció del violador). Hi ha molts personatges en els que s'hi podrien haver acarnissat: les mares adoptives, el primer policia, els de serveis socials...
L'exemple més evident és el del policia. Quan se'n adona que l'ha cagat, que la Marie tenia raó i que li ha amargat la vida la seva reacció automàtica és de: Déu meu que he fet!
El problema no és que el policia sigui un malvat, sinó que és un incompetent en aquests tipus de casos perquè ningú l'ha preparat, no ha rebut formació al respecte.
Un altre aspecte clau en l'èxit de la sèrie ha estat la parella de policies. Com dues desconegudes aparentment tant diferents es complementen perfectament i s'involucren al màxim per a aturar el violador. Transmeten a l'espectador una serenitat de saber que estem en bones mans. Les dues aporten coses molt diferents a l'investigació i quan acaba el capítol tenim ganes d'una segona temporada. Tot i que molt probablement no la tindrem.
No vull acabar la review sense mencionar la part de la sèrie que més m'ha impactat. He estat llegint a molts blog i tothom parla del primer capítol quan veuen pel procés que ha de passar una víctima just després d'haver estat violada, les repetides declaracions, l'hospital, la por.També hi ha qui parla de quan troben el DNI de la Marie, quan li tornen el dòlars com si això ho arreglés.
Per mi el moment més impactant amb diferència és quan mencionen les estadístiques reals de maltractadors en el cos de policia. Crec que, tot i que està basat en fets reals, em puc mirar la història amb distància perquè sempre hi ha l'esperança que hi hagi part de ficció i el món no estigui tant malament. No sé com funciona el meu subconsicent, potser només pensa que és un cas aïllat però sigui com sigui no m'afecta tant. En canvi quan es parla d'estadístiques reals per deformació professional paro més atenció. He de confessar que em va costar molt agafar el son després d'escoltat que un 40% dels homes del cos de policia són matractadors.
Acabo la sèrie amb ganes de llegir l'article en que es va basar la història. Si no heu trobat el moment, busqueu-lo. La sèrie el mereix!
Cadascú és un món i reacciona diferent a una experiència traumàtica com aquesta. La sèrie dedica bastant de temps en mostrar-nos com la Marie i les altres agredides reaccionen a una situació similar d'una manera diferent. Vivim en una societat on quan una dona diu haver estat agredida sexualment la gent reacciona preguntant que ha fet? o dubtant la credibilitat de la història si no segueix uns passos determinats.
El punt de vista de tota la minisèrie està molt ben trobat ja que no hi ha cap personatge que sigui "el dolent" de la pel·lícula (a excepció del violador). Hi ha molts personatges en els que s'hi podrien haver acarnissat: les mares adoptives, el primer policia, els de serveis socials...
L'exemple més evident és el del policia. Quan se'n adona que l'ha cagat, que la Marie tenia raó i que li ha amargat la vida la seva reacció automàtica és de: Déu meu que he fet!
El problema no és que el policia sigui un malvat, sinó que és un incompetent en aquests tipus de casos perquè ningú l'ha preparat, no ha rebut formació al respecte.
Un altre aspecte clau en l'èxit de la sèrie ha estat la parella de policies. Com dues desconegudes aparentment tant diferents es complementen perfectament i s'involucren al màxim per a aturar el violador. Transmeten a l'espectador una serenitat de saber que estem en bones mans. Les dues aporten coses molt diferents a l'investigació i quan acaba el capítol tenim ganes d'una segona temporada. Tot i que molt probablement no la tindrem.
No vull acabar la review sense mencionar la part de la sèrie que més m'ha impactat. He estat llegint a molts blog i tothom parla del primer capítol quan veuen pel procés que ha de passar una víctima just després d'haver estat violada, les repetides declaracions, l'hospital, la por.També hi ha qui parla de quan troben el DNI de la Marie, quan li tornen el dòlars com si això ho arreglés.
Per mi el moment més impactant amb diferència és quan mencionen les estadístiques reals de maltractadors en el cos de policia. Crec que, tot i que està basat en fets reals, em puc mirar la història amb distància perquè sempre hi ha l'esperança que hi hagi part de ficció i el món no estigui tant malament. No sé com funciona el meu subconsicent, potser només pensa que és un cas aïllat però sigui com sigui no m'afecta tant. En canvi quan es parla d'estadístiques reals per deformació professional paro més atenció. He de confessar que em va costar molt agafar el son després d'escoltat que un 40% dels homes del cos de policia són matractadors.
Acabo la sèrie amb ganes de llegir l'article en que es va basar la història. Si no heu trobat el moment, busqueu-lo. La sèrie el mereix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada