Tot i que tinc els ulls inflats de tant veure sèries durant el confinament, no he estat escrivint les reviews setmanals que em vaig proposar fer ara farà uns mesos. Em sap greu no haver parlat de totes les sèries que he estat mirant i em sap encara més greu que la primera que ho faig sigui aquesta.
A principis de Maig es va estrenar a Netflix una de les sèries més prometedores del 2020. Es tracta de Hollywood una gran producció en format mini-sèrie protagonitzada per David Corenswet i creada per Ryan Murphy i Ian Brennan.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL PRIMER CAPÍTOL DE HOLLYWOOD COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Tot això és culpa de The Marvelous Mrs. Maisel. Ja fa temps que sé que les sèries ambientades al segle passat no m'agraden i durant molts anys he estat evitant-les i m'ha anat de perles. De sobte un bon dia arriba l'Amy Sherman Palladino i fa una sèrie que està tremenda i et fa creure que la nova sèrie de Ryan Murphy (Nip/Tuck, Glee, American Horror Story) mereix una oportunitat.
Per on comencem? Crec que el vestuari és un bon punt.
Tots els pentinats són horrorosos. No entro en si és versemblant o no, o si realment en aquella època la gent anava així. M'importa un rave. Són horrorosos.
Tots els homes sembla que els hi hagi llepat el cabell una girafa i les dones, amb la de varietat de recollits que es poden fer, sembla que portin un niu al cap. Em posa nerviosa i no em deixa gaudir d'uns decorats i un glamour que es suposa que desprèn la sèrie, però que no el veig enlloc.
Seguim amb el càsting. Com ja he dit abans es tracta d'una sèrie de Ryan Murphy, un guionista de llarga trajectòria en el món televisiu. Probablement al menjador de casa seva llueixen en una vitrina els sis Emmys que ha guanyat per diferents produccions, i es per això que em nego a creure que no hi ha cap actor o actriu millor que els que han seleccionat. Impossible. Xutes una pedra i et surten 480 actors millors que Jake Picking, i ni comentaré que el facin passar pel proper sex symbol d'Amèrica.
El fitxatge estrella clarament és Jim Parsons. Curiosament li donen un personatge amb certs aires de superioritat que em fa recordar que és l'estrella de The Big Bang Theory. Quan acaba la seva primera escena demanat una mamada no puc evitar pensar que coi li ha passat al Sheldon? Des de quan és un abusador pervertit?
I finalment la trama. Si no ho tenia entès malament la intenció era explicar com Los Ángeles es va reinventar després d'acollir uns Jocs Olímpics i en plena Gran Depressió per convertir-se en la Meca del cinema. Els actors i actrius arribaven a la ciutat i intentaven que els seus somnis es fessin realitat a qualsevol preu. La veritat és que la sèrie ens explica que, durant l'Era Daurada, Hollywood era un putiferi ple de gent sense talent.
Ah i per cert, en algun moment de la sèrie havien de tractar el racisme i homofòbia que imperava per aquella època. Si estàveu interessats en aquesta vessant millor mireu una altra sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada