Avui per portar novetats al blog parlaré d'una sèrie espanyola. Valeria és l'adaptació de la saga de Elisabet Benavent que es va estrenar a Netflix el passat 8 de Maig.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL PRIMER CAPÍTOL DE VALERIA COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
La sèrie la presenten com un Sex and the City a Madrid i (sense haver vist tota la sèrie americana) crec que és una bona definició. La història es basa en un grup d'amigues súper ben avingudes que s'ho expliquen tot. A diferència del glamour que desprenen les amigues de Nova York el grup de Madrid ha apostat per una cosa molt més natural i han intentat connectar amb l'audiència.
La naturalitat de Valeria es pot veure en molts aspectes de la sèrie. Des del vestuari: dones amb samarretes bàsiques senzilles, que van per casa sense sostenidors i amb pantalons de xandall foradats, passant escenes quotidianes poc vistes a la televisió com treure's un punt negre, i acabant per les converses entre les quatre amigues.
La polèmica ha vingut servida quan els lectors de la novel·la original han vist com han canviat completament la història original. És cert i no ho discutiré, però si t'abstreus de la trama, les quatre amigues mantenen l'esperit.
Comencem amb la Nerea. És el personatge que han canviat més. Mentre al llibre es cola del cap de la seva amiga, la Nerea de la sèrie és lesbiana, reivindicativa i una mica més separada del grup ja que com diu ella necessita una altra "bassa".
A l'altra banda tenim a la Lola que probablement sigui la que més s'assembla a la del llibre.
Una gran conqueridora d'homes i la més espontània del grup. Sempre té temps per les seves amigues i sobretot per escoltar els audios de la Valeria.
I la que falta és la Carmen, que representa a l'amiga somiadora que tots tenim. És sincera i molt tímida. La seva part de la història es centra en com es queda enamorada d'un company de feina i com necessita a les seves amigues per a poder avançar en aquesta relació.
Com passa en el llibre, l'espectador queda enamorat del Víctor la primera vegada que el veus. Un dels punt que més vegades s'ha aplaudit a Elisabet Benavent és que crea personatges dels que t'enamores d'ells tot i no ser perfectes, i això tal qual s'ha aconseguit transmetre a la perfecció. La primera vegada que en Maxi Iglesias mira a càmera deixa l'audiència babejant.
Per acabar tenim a la protagonista. Crec que la sèrie fa més interessant la relació entre aquesta i el personatge del Víctor quan posen en el focus la novel·la que està escrivint. La Valeria és una jove que vol escriure ja que aquesta és la seva gran passió. El seu marit no li dóna tot el suport que ella espera i troba en en Víctor una persona interessada pel que fa. Això enriqueix molt la relació i la treu del pur "morbo" que hi ha al llibre.
El que menys m'ha agradat del primer capítol és clarament el final. No trobo la lògica dels taxistes apallisant el Uber. Entenc que és el que utilitzen per a lligar el principi i el final i tota la pesca, però ho trobo gratuït. El que més m'agrada és clarament l'inici de la relació Valeria&Víctor. El passeig per la Gran Via em deixa enamorada.
I sobre la sèrie en general el que menys m'agrada és que tingui només 8 capítols. Que tornin les temporades de 22 episodis JA!
I si us pregunteu si li heu de donar una oportunitat, com diu en Vïctor: Mejor arrepentirse que quedarse con las ganas.
Comencem amb la Nerea. És el personatge que han canviat més. Mentre al llibre es cola del cap de la seva amiga, la Nerea de la sèrie és lesbiana, reivindicativa i una mica més separada del grup ja que com diu ella necessita una altra "bassa".
A l'altra banda tenim a la Lola que probablement sigui la que més s'assembla a la del llibre.
Una gran conqueridora d'homes i la més espontània del grup. Sempre té temps per les seves amigues i sobretot per escoltar els audios de la Valeria.
I la que falta és la Carmen, que representa a l'amiga somiadora que tots tenim. És sincera i molt tímida. La seva part de la història es centra en com es queda enamorada d'un company de feina i com necessita a les seves amigues per a poder avançar en aquesta relació.
Com passa en el llibre, l'espectador queda enamorat del Víctor la primera vegada que el veus. Un dels punt que més vegades s'ha aplaudit a Elisabet Benavent és que crea personatges dels que t'enamores d'ells tot i no ser perfectes, i això tal qual s'ha aconseguit transmetre a la perfecció. La primera vegada que en Maxi Iglesias mira a càmera deixa l'audiència babejant.
Per acabar tenim a la protagonista. Crec que la sèrie fa més interessant la relació entre aquesta i el personatge del Víctor quan posen en el focus la novel·la que està escrivint. La Valeria és una jove que vol escriure ja que aquesta és la seva gran passió. El seu marit no li dóna tot el suport que ella espera i troba en en Víctor una persona interessada pel que fa. Això enriqueix molt la relació i la treu del pur "morbo" que hi ha al llibre.
El que menys m'ha agradat del primer capítol és clarament el final. No trobo la lògica dels taxistes apallisant el Uber. Entenc que és el que utilitzen per a lligar el principi i el final i tota la pesca, però ho trobo gratuït. El que més m'agrada és clarament l'inici de la relació Valeria&Víctor. El passeig per la Gran Via em deixa enamorada.
I sobre la sèrie en general el que menys m'agrada és que tingui només 8 capítols. Que tornin les temporades de 22 episodis JA!
I si us pregunteu si li heu de donar una oportunitat, com diu en Vïctor: Mejor arrepentirse que quedarse con las ganas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada