Des de l'any passat que no us portava una review d'una sèrie nova. Ara que s'estrenarà una nova temporada de Virgin River és un bon moment per tornar comentar el seu primer capítol.
Virgin River és una sèrie a la que vaig caure quan em va aparèixer a la pàgina d'inici de Netflix. Tot i que generalment els logaritmes de la plataforma sempre em duen a veure sèries que ja he vist o que no em criden gens l'atenció, en aquesta vaig clicar. La primera escena és d'un bosc del nord de California amb "World spins madly on" de banda sonora i amb això ja em tenen guanyada, com a mínim acabo el capítol.
El primer capíol presenta molt bé els personatges. Veiem que el del bar intenta tirar-li els trastos però al veure l'anell la cosa queda més com a amistat. Veiem que el doctor i l'alcaldesa tenen una relació especial en la que ella és l'única capaç de plantar-li cara. I veiem que l'infermera escapa d'alguna cosa del seu passat relacionat amb el seu marit.
En general és una sèrie de diumenge a la tarda més que acceptable. Una mica d'ironia, un cas mèdic per allà el mig i sobretot tensió sexual no resolta entre protagonistes. Es tracta d'una infermera que decideix traslladar-se a un poble on Cristo va perdre les espardenyes per deixar enrere un passat dolorós. Té un aire Hart of Dixie més adult. Fins i tot l'actor que fa de doctor empipat repeteix personatge.
És una sèrie que no tenia prevista veure i que probablement la vaig veure perquè en plena quarentena no hi havia res millor a fer. Dit això, em va enganxar de mala manera. La sèrie és bona? No sé si aquesta és la paraula que millor la defineix, probablement no. La sèrie és adictiva. Quan acabes el capítol tens l'estranya necessitat de posar-ne un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada