PLAN COEUR 2x07

Tot l'any sentint a parlar de la comèdia francesa de l'any i quan de debò arriba no m'avisen. Avui us vinc a parlar de Plan cœur (Amor ocasional), per mi de moment és el descobriment de l'any. La sèrie en general és tendra, entretinguda i graciosa però hi ha un capítol que destaca entre tots, un capítol que m'ha impulsat a recomanar-la amb molt d'ímpetu.

ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "PLAN CONFINÉ.E.S" DE PLAN COEUR COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Plan Coeur és la segona sèrie francesa produïda per Netflix França. Apareix una mica com aquí ho fa Valeria, una història sobre un grup d'amigues bastant heterogeni amb una mica de hihihaha, una mica de romanticisme i busca enganxar a l'espectador amb pocs capítols (8 la primera temporada i 7 la segona). La sèrie es va estrenar el 2018, vaig tard i ho sé. Però com ja he comentat NINGÚ n'ha parlat i no entenc perquè. 

El capítol del que us vull parlar avui es va estrenar ara farà un any, l'agost del 2020 i és un especial que gira entorn al confinament i caricaturitza d'una forma excel·lent els diversos tipus de reaccions que van haver-hi després que l'estat francès (i pràcticament tot el món) decretés l'estat d'alarma i el confinament domiciliari. 

La creadora va explicar com s'havia inspirat en persones del seu entorn. Primer de tot en ella mateixa, però també en amics, familiars, veïns...  És meravellós perquè tots ens podem identificar en algun dels personatges o bé veiem en ells coneguts nostres i ens recorda com de gracioses i de delirants van ser totes aquelles setmanes.

El capítol comença amb tota la colla volent reunir-se a casa de l'àvia de la Milou a passar els 15 dies junts, com molta gent que va marxar a les segones residències a confinar-se, però al final per A o per B acaben cadascú en una casa diferent.

Primer tenim a la Milou, que el confinament l'agafa casada amb un sanitari, ergo tancada a casa tot el dia sola amb el seu fill. És aleshores quan li arriba la inspiració i decideix fer un "Stay Homas" però sense talent. La mare intenta viralitzar-se a les xarxes penjant vídeos d'activitats que fer amb les criatures.

La segona amiga és la Elsa que passa el confinament a l'apartament de Paris amb el seu flamant xicot. Tot i que amb aquesta premissa tots ens imaginem a la parella al llit 24h al dia la realitat és que la noia es trenca el cap pensant en com pot ajudar al personal sanitari o a qui sigui. Ella intenta sentir-se útil quan se li ha demanat que no faci res així que acaba preparant pastissos, cosint mascaretes i llegint com la contaminació, la des protecció del medi ambient i el ritme de vida que portem ens ha dut a on som ara. 

I la tercera crec que és el rol que tenim més identificat i que tots coneixem algú (o sinó nosaltres mateixos) que va passar ni que sigui temporalment per aquesta fase. La Charlotte entra a la paranoia i a la por extrema d'un possible contagi. Desinfecta constantment el seu pis al qual no deixa entrar a ningú ni tan sols deixa entrar aire. S'informa sobre com es propaga el virus cosa que només fa que incrementar la seva fixació amb la pandèmia.

El capítol conserva el to de comèdia tota l'estona però es dóna certs permisos per afegir unes gotes de reflexió sobre el drama que hem patit (i seguim patint) i sobre ho greu que ha sigut la situació. Més enllà de les nostres tres protagonistes també podem veure com algunes famílies per fi s'han dit coses que portaven anys amagant, com hi ha gent que ha tingut la necessitat d'agafar-se a qualsevol cosa positiva que passés pel seu costat i sobretot hem vist un sanitari que explota davant la magnitud de la situació que té al davant i la impossibilitat de salvar a tothom.