Fa mesos que em queixo. Les noves plataformes han iniciat una moda que no m'agrada gens. Cada vegada les temporades són més curtes i és un costum que s'està estenent per totes les plataformes i fins i tot a alguns canals tradicionals tant americans com espanyols. La indústria audiovisual està canviant completament en aquest sentit i tot això té una explicació i evidentment com deveu estar pensant, hi ha tema de quartos al darrere.
Començaré explicant el "sistema clàssic" de producció. Fins fa poc les sèries es basaven en el funcionament de les networks americanes, és a dir, amb els canals en obert d'Estats Units. En general, al setembre/octubre quan s'iniciava el curs les ficcions noves tenien un encàrrec d'una primera temporada de 13 capítols i com a molt portaven produïts 5 o 6 capítols. Això permetia a la cadena veure si la cosa rutllava o no abans d'haver gastat un dineral. S'emetia un capítol per setmana i ràpidament en cas que funcionés s'ampliava la temporada fins a 22 capítols i si no, doncs se la petaven sense gaire remordiment ni gran pèrdua de diners.
De fet, aquest sistema encara és el que s'utilitza a la CBS, NBC o a la Fox avui en dia. D'això se'n diu "pack 9" i és aquest procés previ a la renovació per una segona temporada. La cadena t'ordena 9 capítols més que més o menys els tenen pensats des d'un inici, però que encara ningú ha deixat anar la pasta. Això fa que siguin els 13+9, que són els típics 22 capítols per temporada.
Enguany, sense anar més lluny, hem pogut veure com NCIS:Hawaii tenia només concedida una temporada de 13 capítols i després d'obtenir unes dades d'audiència prou bones, el canal ha decidit donar-li el pack 9, és a dir la temporada completa.
De fet anomenar a aquest sistema com a "clàssic" pot semblar que sigui el que s'ha fet tota la vida, però feu memòria d'aquella primera temporada de The OC que es va estrenar el 2003 amb 27 capítols, o tireu més enrere amb clàssics com I love Lucy o Star Trek i els seus 30 i escaig capítols per temporada. Era una bogeria i es passaven gairebé tot l'any produint, escrivint i gravant sense parar.
Quan les produccions ja van començar a rutllar Netflix i companyia van veure que no calia fer temporades tan llargues per treure'n rendiment. Amb 10 capítols els espectadors es donaven per satisfets i ells s'estalviaven bastantes peles. D'aquesta reflexió en surten sèries com Narcos, The crown o Ozark.
I tot això és una tendència. Primer 13, després 10 i ara ja van dient que millor 8. Així estan sortint sèries com Sexo/Vida, Dash & Lily o Valeria. Fins i tot tenim els 6! Només 6! Com per exemple After Life.
Calen sèries de 22 capítols que enganxin a l'espectador hores i hores davant del televisor, però a les plataformes no els hi surt a compte aquest tipus de producció. Netflix, HBO o Amazon el que busquen és ampliar el seu catàleg i la forma més senzilla i barata d'ampliar-lo és amb minisèries i produccions de temporades curtes. El públic que busca sèries procedimentals llargues ja el captaran un cop s'hagi acabat l'emissió de la temporada als Estats Units i comprin els drets de la sèrie que ha obtingut bons resultats tot l'any i que és una "compra segura".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada