Emily in Paris es va estrenar a la tardor del 2020, protagonitzada per Lily Collins i va ser bastant criticada per tenir una protagonista que respon al clixé de jove americana que es trasllada a la capital francesa sense cap tipus d'intenció a integrar-se.
Quan la vaig mirar no em va semblar suficient ressenyable com per escriure'n res al blog però amb aquesta segona temporada ha arribat l'hora.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL "VOULEZ-VOUS COUCHER AVEC MOI?" DE EMILY IN PARIS COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
La segona temporada semblava que havia de desfer una mica aquests tòpics d'americana amb aires de superioritat i francesos guarros i enraderits, però no.
Al final de la primera temporada veiem a l'Emily en un embolic després d'allitar-se amb el xicot de la seva amiga. La segona temporada s'inicia amb aquest enrenou i evitant quedar amb la Camille perquè no sap que dir.
En el primer capítols de la nova entrega tornem a veure clixés a punta pala. Americans enfotent-se de com funcionen els lavabos a França, donant idees sense que ningú els hi demani, i directament fent que francesos diguin que els autòctons tenen la bragueta fluixa.
En fi, si esperàveu una sèrie digne de Emmy, aquí no busqueu. Tot i que es probable que l'acabin nominant. Però si el que busqueu és una sèrie lleugera probablement hi acabareu picant ja que Netflix l'està promocionant a tuti plen i són només 10 capítols de mitja horeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada