EL CHARLIE EPPS CATALÀ

Cada vegada que escolto policia i matemàtiques en una mateixa frase no puc evitar que un nom em vingui al cap: Charlie Epps. Fa uns dies vaig escoltar aquestes paraules a la ràdio i ara us vull parlar del Charlie Epps català que ha trobat la forma d'utilitzar les matemàtiques contra els pispes.

El 22 de novembre passat, el doctor Pere Boqué Busquet, caporal dels Mossos va llegir a la Universitat de Girona la seva tesi doctoral, titulada Models matemàtics per a la predicció dels robatoris amb força a domicili a Catalunya. Com el seu títol indica, proposa un model matemàtic que permet anticipar on hi haurà robatoris amb força a domicilis a partir de dades estadístiques.

Es tracta d'una eina d'intel·ligència de la policia en que fa temps que treballen els Estats Units i el Regne Unit i que un caporal dels mossos d'esquadra ha traslladat a Catalunya a la seva tesi doctoral. Una de les primeres qüestions que destaca és que els models de predicció aplicats en altres indrets del món (especialment Estats Units) no són vàlids a Catalunya. Entre d’altres qüestions, la configuració territorial i urbana fa que els patrons de victimització repetida (una part de la base d’aquests models) no es pugui traslladar de manera directa al nostre context. Ara bé, dividint el territori en cel·les de 5 km de costat, ha pogut comprovar com els robatoris amb força a domicili segueixen patrons temporals en forma d’onades o ratxes i, per tant, poden ser predictibles. Quan se'n detecta l'inici és possible fer una mapa per saber on continuarà i així evitar l'ecolució (rèpliques o repeticions). 

La tesi que ha presentat a la UdG identifica el que anomena constel·lacions, zones semblants i properes i que poden ser escenari de la mateixa onada de robatoris. L'objectiu seria identificar les zones de més risc en cada moment per a poder prevenir robatoris. 

El més difícil però és executar sobre el terreny les conclusions a les que arriben els models matemàtics, de moment doncs queda sobre paper i es una tesi que ha fet en l'àmbit privat. Més enllà de l'efectivitat del model matemàtic, i com el doctor Boqué va destacar al final de la lectura de la seva tesi, la dificultat del “predictive policing” no rau tant en la part predictiva, en la possibilitat o no de predir la delinqüència, com en la part del “policing”: quines accions preventives poden dur a terme per reduir les probabilitats que s'acabin cometent els delictes que s'han predit. Només quan s’apliqui aquest model es descobriran les possibilitats reals d’incidir preventivament sobre la delinqüència. En qualsevol cas, està clar que el coneixement de la dinàmica dels patrons espaitemporals de la criminalitat dona un avantatge a la policia que s’hauria d’aprofitar.