GILMORE GIRLS: SPRING

I seguim amb les reviews d'aquest especial Gilmore Girls: A year in the life. Ahir us vaig parlar sobre Winter, el primer capítol, i ara toca escriure sobre el segon. 

Impacients per veure Spring? Doncs acció!

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL SPRING DE GILMORE GIRLS COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Recordeu el "Merda! Aniré a teràpia amb ma mare"? Doncs aquí estan, obrint el capítol en absolut silenci veiem a mare i filla anat a teràpia juntes i sense dir res. A la Claudia, la terapeuta, no li sembla importar, però les dos Gilmore competitives i impacients com sempre volen saber qui va guanyant. Quan per fi acaba la sessió l'Emily treu l'artilleria pesada, es treu de sota la màniga la carta de viuda i endevineu qui té una segona sessió amb la terapeuta? Correcte, la Lorelai i la seva mare.

A Stars Hollow sembla que tot va normal, un festival culinari internacional es celebra al poble i els representant de Korea són la Lane i la senyora Kim. La propietària de la botiga d'antiguitats sempre li ha disputat el lloc a la més manaire a la Paris i amb aquesta petita aparició que té en pantalla podem dir que la competició segueix frec a frec. Però la millor part d'aquesta escena es quan descobrim que existeix un senyor Kim!

L'article de The New Yorker ha obert moltes portes a la Rory, però cap d'elles és interessant ni la duu enlloc. Una revista online dirigida per una tal Sandee (Julia Goldani Telles de Bunheads) insisteix en fitxar-la i la Naomi segueix preparant la seva biografia. De tornada a Londres la Rory surt a sopar amb en Logan a un restaurant de la família Huntzberger i apareix en Mitchum, sembla ser que el rancor entre ells encara no ha desaparegut després de tants anys. Durant el sopar descobrim que en Logan també té parella i està promès amb una tal Odette, una noia francesa que no passa gaire temps per la capital britànica.

A la reunió del poble en Taylor informa als veïns que no es pot celebrar la primera desfilada de l'orgull gay per falta d'homosexuals a Stars Hollow. Un altre dels greus problemes del poble és el Dragonfly Inn i els seus hostes, pel que es veu mentre el poble veí té actors com Matthew McConaughey o Jennifer Lawrence, a Stars Hollow van actors de sèrie B. Michel es queixa sobre com el seu hotel ha tocat sostre i necessita més, i això preocupa a la Lorelai.

Per la nit apareix un dels millors cameos sorpresa. La Lorelai somia amb en Paul Anka gos, però el paper d'aquest en el somni és interpretat per Paul Anka real. De nou ens trobem en una conversa mare-filla intentant explicar l'embolic de somni, un petit déjà vu (mireu The Real Paul Anka, 6x18).

Segon dia de teràpia i les coses no semblen que vagin a millor. L'Emily treu el tema estrella, la nena de 16 anys que se'n va de casa i abandona a la seva família, sembla ser que amb els sopars del divendres i després de tants anys les coses no han ajudat a superar-ho. La teràpia comença a posar-se interessant i les Gilmore comencen a dir totes les coses quan la sessió s'acaba.

Mentre estan al cine mirant el segon curt dirigit i protagonitzat per en Kirk en Luke rep una trucada de la Emily convidant-lo a sopar a la mansió. Un cop en el despatx d'en Richard descobrim el motiu de la reunió, el patriarca ha fet un expedient on hi posa quan li queda de vida entre d'altres dades. De nou una frase èpica escrita pels Palladino quan en Luke aclaparat per la situació contesta: Marcaré la data en el meu calendari. L'Emily informa a en Luke que el seu marit li ha deixat alguns diners amb una única utilitat: expandir i franquiciar el cafè de Luke (no, un altre cop no...).

Tornem a l'escola, tornem a Chilton. El director Charleston dóna la benvinguda a la Paris i la Rory durant la reunió d'ex-alumnes. Per una banda la tirana aterra a tothom (professors inclosos) citant a Stalin, i per l'altra banda la Rory obté una oferta de feina per a fer de professora. Al voltant dels adolescents uniformats tenim petits cameos com el del Tristan (que per cert, no està representat per en Chad Miachel Murray) que fa perdre el seny a la Paris, i la Francie, la líder de las Puffs.

La casa de la Paris a New York és impressionant, cinc pisos i té tot el que un podria imaginar ... menys ascensor. Arriba en Doyle amb els nens i ens explica que ara és guionista de Hollywood i manté una bona amistat amb la Rory. 

En un moment de debilitat veiem com la petita de les Gilmore demana ajuda per a encarrilar la seva carrera a en Mitchum Huntzberger, no en persona però si que truca al Logan per a que ho arregli. La única feina que troba és escriure una article sobre les cues de Nova York.

L'Emily deixa la teràpia i la Lorelai aprofita per a desfogar-se amb la Claudia. Li explica com va morir el seu pare (infart), com no li va poder dir un últim t'estimo i com va la seva relació amb el seu company d'habitació (paraules de la Emily). La Lorelai menteix a en Luke i no li explica que està anant ella sola a teràpia, i quan ell ho descobreix les coses comencen a pintar malament per a la parella.

New York aquí arriben les Gilmore Girls! La Rory convida a la seva mare a acompanyar-la a fer l'article sobre la gent que fa cues. El dia es converteix en llargues hores molt avorrides, però és una gran oportunitat per fer sortir alguns cameos. El que més cal ressaltar és el de Mae Whitman que representava a la filla de la Lauren Graham a Parenthood, un moment entranyable.

Un cop dins de l'hotel la Rory explota, li explica que no té carrera, no té casa, però ha tingut un rollo d'una nit amb un Wookiee. Es sent perduda i perdedora, i fa feines que no la motiven. Finalment es decideix per a rebaixar-se i anar a treballar a SandeeSays, però no l'accepten. Pobre, més baix no es pot caure. 

I l'última frase? Torno a casa.

Aquest capítol m'ha quedat una mica just en comparació amb el primer. Pel meu gust massa teràpia, masses cues i sobretot masses minuts de glòria. Hi han hagut molts artistes convidats i en alguns casos em sobren, els he trobat forçats i fora de context. Sobre la trama en si del capítol, molt bona, per fi veiem unes Gilmore Girls reals. Tota la màgia i l'ideal que envoltava a la Rory es desmorona, després d'haver estat una alumne brillant el futur li dóna carabasses. La Lorelai veu com els seus amics (Sookie i Michel) aspiren a més i ella es nota estancada no tan sols en l'àmbit laboral sinó també en el sentimental.

Com ja us vaig explicar l'Amy Sherman-Palladino volia que els capítols es publiquessin de forma separada, però Netflix s'ha mostrat fidel al seu estil i ha penjat els quatre capítols de cop. Ja que ells no li van concedir el desig ho faré jo, gaudiu d'aquest capítol i demà seguim parlant del proper episodi de A Year in the life.