GILMORE GIRLS: WINTER

Per fi ha arribat el dia, 25 de Novembre ja ha és aquí. Gilmore Girls: A year in the life s’ha estrenat a Netflix amb els quatre capítols de 90 minuts que formen aquest revival.

Si us semblava que últimament estava monotemàtica amb Gilmore Girls es que encara no sabeu quant suc hi ha per exprimir, tinc molt per dir i començaré avui amb la review del primer capítol (Winter). 

Heu de saber que no seré neutral, res més lluny que això. Porto fent el compte enrere des que es va saber la data i la espera se m’ha fet molt llarga, així que si esperàveu objectivitat aquí no en trobareu.  Sense més dilacions comencem!

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL WINTER DE GILMORE GIRLS COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Obrint el capítol escoltem moltes de les frases èpiques de la sèrie començant per Siusplau Luke siusplau siusplau siusplau (la primera frase del primer capítol), passant per M’han fet un petó i he robat, La gent està particularment estúpida avui, Perquè t'estimo idiota, i acabant amb: Olora a neu!

En la primera escena que ens ensenyen es veu el poble tal qual el vam deixar fa 9 anys i tenim la primera conversa mare-filla. Diàlegs ràpids, comentaris sarcàstics, cafè, referències a la cultura pop i un passeig amb guia inclosa per Stars Hollow. Tot en marxa, ja estem dins de l’univers Gilmore des del primer instant.

Veiem a la Miss Patty, la Lane, el trobador i descobrim el que tots ens temíem: El Kirk segueix sent tot un emprenedor i el porquet amb arnés que sortia al tràiler era seu i a sobre té nom, Petal.

Les noies tornen a casa i descobrim varies coses: la Rory ha publicat un article al The New Yorker, en Luke no ha desistit en intentar que mengin sa, i la Rory té nòvio. Sí, la Rory té parella i no és ni el Dean, ni el Jess, ni el Logan. No recordeu el tal Paul? Tranquils, ningú en aquesta casa ho fa, ni tan sols la mateixa Rory. 

Seguim a la casa, però ara es de nit i la Lorelai escolta uns sorolls que venen de la cuina. No sé que us imaginàveu vosaltres, però la Rory fent claqué a les tantes de la matinada hauria estat la meva última opció. Arriba el moment de posar-se seriosos. Parlen sobre la feina, el Luke i ... sobre l'avi. El tema per excel·lència que havia de marcar aquest primer capítol surt al minut 20. El patriarca de la família ha mort i les Gilmore el recorden brindant pels amics absents.

Entrem al cafè del Luke i podem veure que el seu rètol de No cell phones (No telèfons mòvils) té companyia. Ja s’havia filtrat que hi havia novetats a la decoració però m’ha fet gràcia igualment. També podem veure a en Taylor amb els seus problemes del poble (aquesta vegada sobre clavegueram) i en Cesar.

I pel Dragonfly Inn que passa? Com a fan número 1 d’en Michel he de reconèixer que això es el que més esperava. El recepcionista de l’hotel no ha perdut el seu caràcter i tot i així ha aconseguit tenir una parella estable (porten 5 anys junts) i s’ha casat! No puc evitar voler saber més sobre aquest tal Federick que vol formar una família amb el nostre estimat francès. I la tercera part del Dragonfly? Ja sabem on paren la Lorelai, el Michel i ens falta la nostra estimada xef que pel que sembla ha anat a salvar el món. Encara que la descripció que fa en Michel és més directa i fàcil: La Sookie està d’okupa en una cabana sense cobertura intentant fer créixer una pinya d'un penjador. No està salvant el món, només ha trobat una forma de no haver-se de depilar.

Nerviosos? Arriba el moment crucial: El sopar a la mansió dels Gilmores. La Lorelai ha de requerir dels serveis de Öööber per anar a casa sa mare. L’escena del quadre ja l’haviem vist al tràiler, però reconec que he tornat a riure com el primer dia. 

Moment del Flashback. Ens ensenyen imatges de l'enterrament d'en Richard quatre mesos abans on dona, filla i néta es veuen molt afectades. En el enterrament hi ha en Jason Stiles, en Luke (tot i que no es el seu lloc ideal) i la Rory, que ha de marxar aviat a l'aeroport. La Lorelai es queda sola amb la seva mare i uns amics recordant la figura de seu pare. L'Emily demana que expliquin una història bonica que recordin i la Lorelai es incapaç de dir-ne una sola, així que comença a balbucejar coses que se li passen pel cap: GRAN ERROR.  

Ara toca comentar una de les escenes més dures no només del capítol sinó que m’atreviria a dir que de tota la sèrie. Moltes coses es diuen en aquesta escena i molt dures totes elles. L'Emily sense filtre es comença a retreure-li coses a la seva filla, li diu que només sent menyspreu per la família, que mai fa res que no sigui el que vol fer, que va arrasant per la vida com un desastre natural enderrocant a tot i tothom que es posa en el seu pas, i unes quantes coses més que fan que el Luke acabi rebent.

Descobrim que carai fa en Kirk al sopar de les Gilmore i presenciem una vegada més que el record del Richard segueix en aquesta casa quan en Luke vol seure en la seva cadira.

Al arribar a Stars Hollow la Lorelai li pregunta a en Luke si vol un "nen fresc" i de sobte veiem a la parella en una clínica buscant un ventre de lloguer. 

I per si us preguntàveu on està la Hitler de la nostra era, aquí teniu la resposta. La Paris és la propietària de la clínica de fertilitat. Tranquils, en Luke es nega, i sembla que no hi haurà un germanet per a la Rory.

I a l'altra banda de l'oceà la Rory coneix a Naomi Shropshire (Alex Kingston de Emergencias) amb qui co-escriurà la seva autobiografia, però més interessant és que apareix el primer dels pretendents. Atenció senyores i senyors que això no s’ho esperava ningú! La Rory té el seu novio plasta al qui es incapaç de deixar, i té el seu rollo Londinenc. En Logan Huntzberger viu a la capital anglesa i té un pacte amb la petita de les Gilmore: mentre la Rory està per allà estan junts i quan torna a Estats Units està amb altra gent.

Cal ressaltar petites perles que ens posa en Daniel Palladino i crec que: Sóc el Pablo Escobar de la fertitiltat és de les millors que ha escrit. Hora de posar-se al dia amb els amics de la Rory. La Paris i en Doyle tenen fills i s'estan divorciant, i en canvi a la Lane la vida li va millor, segueix amb en Zach i els bessons i Hep Alien sona millor que mai.

Tornem a la mansió i nosaltres no som els únics en quedar-nos en shock després de veure a la Emily en samarreta i texans. La mare de la Lorelai s'ha inspirat després de llegir a Marie Kondo i està llençant tot el que no li aporta felicitat. Una altra perla de frase es quan la Lorelai li passa un got de Wiskey a sa mare i li diu Prova si això t'aporta felicitat. Després comparteixen un moment tendre quan la Emily explica que la seva meitat se'n ha anat, i ens assabentem que la Lorelai i el Luke mai es van arribar a casar.

De tornada a la plaça del poble veiem en Paul Anka de passeig i disfressat de Luke, amb camisa i fins i tot la seva llibreta i boli. Probablement una de les bromes més absurdes del capítol i amb la que més m'he rigut, és massa bo, encara somric quan hi penso.

I per acabar el capítol una conversa telefònica entre Gilmores. La Emily ha trobat a una terapeuta i vol que la Lorelai la conegui, i quan en Luke li fa donar compte la última frase que pronuncia és: Merda! Aniré a teràpia amb ma mare.

Com he dit, sóc molt fan d’aquesta sèrie i per tant les expectatives estaven molt altes, podria sembla que Gilmore Girls només s’havia apuntat al carro de revivals innecesàris que està passant ara per Hollywood, The X-Files, 24, Heroes Reborn, però en aquest cas el retorn era motivat. La base de seguidors de la sèrie era molt elevada quan s’emetia, i encara s’ha ampliat més amb el temps (Jo mateixa són un exemple). En conclusió, aquest primer capítol m'ha agradat molt i m'ha arribat a la fibra sobretot al veure el final amb la dedicatòria a Edward Herrman.

Respectant la voluntat de l'Amy Sherman-Palladino això és tot per avui. La creadora de les Gilmore Girls va dir que l'estil de llançament de Netflix no la convencia ja que li agradava que entre la emissió d'un capítol i el següent hi hagués un pas del temps. Segons ella és per a què els fans ho puguin gaudir més. Així doncs, seguint el seu desig per a llegir més Reviews us haureu d'esperar a demà.