13 REASONS WHY 1x06

Seguim amb les reviews setmanals, i avui com cada dimecres és el torn d'una nova ressenya d'un capítol de 13 Reasons Why. Avui comentaré i analitzaré el sisè capítol de la sèrie.

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL TAPE 3, SIDE B DE 13 REASONS WHY COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

En les primeres imatges veiem a l'Alex barallant-se amb un altre noi al pàrquing de l'institut, i ho més important és que podem observar que cap dels seus companys fa res per evitar-ho, és més, la majoria dels adolescents aprofiten per gravar-ho amb el mòbil o fer fotografies.

Abans de saber a qui va dedicada aquesta cinta o què és el que va afectar a la Hannah apareix un dels temes més interessants que tracta la sèrie. El professor que ha presenciat  i intervingut a la baralla va a parlar la directora del centre i la resposta que n'obté és: "El que passi al carrer no és assumpte nostre".

Sóc conscient que és complicat posar una línia entre el que és assumpte o no del institut, però que vol dir amb aquesta frase?! Sé que vivim en un món de burocràcia i que la solució més fàcil als problemes és tirar pilotes fora i evitar responsabilitats, però de debò hi ha algun professor o director que cregui realment que les disputes tant greus entre alumnes no representen cap problema per al centre?

Un nou exercici: Feu memòria, intenteu recordar algunes situacions semblants en el vostre institut. Sempre apareixen casos en que professors i altres membres de l'equip directiu del centre estaven al corrent del que passava i en canvi van optar per no dir ni fer res. Tots aquests són els que després ens intenten alliçonar sobre ho dolenta que és la posició d'observador davant de situacions com el bulling, però són els primers que prediquen amb l'exemple. 

És cert que legalment el director del centre només ha d'intervenir quan els casos han d'anar a parar a serveis socials. Però, i èticament? Més enllà de la llei hi ha moltes altres situacions que amb les eines de les que disposen els instituts és podrien resoldre, però això implicaria acceptar que hi ha problemes i ningú ho desitja.

Per sort de tant en tant trobem mestres que els hi interessa més allò que consideren correcte que la imatge de l'institut.

Però aquesta sèrie és centra en les cintes de la Hannah, i aquesta cara va dedicada a tu: Marcus. Les animadores han organitzat un joc d'enquestes per Sant Valentí, és diu la parella perfecta, i teòricament després de contestar unes quantes preguntes et donen el número de telèfon d'aquella persona que encaixa amb el que has respòs. 

La Hannah contesta les preguntes pensant amb en Clay, però ell no és cap de les cinc opcions. En canvi el seu nom si que apareix a la llista d'en Marcus i decideix tenir una cita amb ell. Però el 14 de Febrer arriba i la Hannah es queda esperant al noi durant més de una hora, i quan apareix el jugador de bàsquet ve acompanyat dels seus col·legues. Tot i així la jove decideix donar-li una oportunitat, que acabarà molt malament amb en Marcus intentant forçar-la. Per acabar-ho d'empitjorar, el noi diu: Pensava que eres fàcil.

En aquest capítol és comença a notar una mica la manca de contingut. Cal recordar que la sèrie està basada en un llibre de 260 pàgines que es pot llegir en un tres i no res, i a vegades els capítols no donen més de si. L'episodi d'avui n'és un clar exemple, on pràcticament tot ha sigut nou contingut i personalment crec que gran part d'aquest era prescindible.