13 REASONS WHY 1x09

Ho sé, porto unes quantes setmanes dient que 13 Reasons Why se'm està fent avorrida i repetitiva, i poder us preguntareu perquè segueixo veient-la, doncs per capítols com el d'avui. En aquesta review repassaré el novè capítol, un d'especial perquè és el que m'ha tornat a enganxar a la sèrie.

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL TAPE 5, SIDE A DE 13 REASONS WHY COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

"Tinc una pregunta per a tu, Justin. No es la que creus, encara no." Sembla que el pobre Justin sortirà ben escaldat d'aquestes cintes. Tot i que triga en dir-ho ja us ho avanço jo, aquesta cinta torna a estar dedicada a en Justin Foley. 

En aquest capítol en Clay se'ns mostra més constructiu, enlloc d'atacar sense pensar-ho prèviament i sense demanar ajuda ara ho farà de forma subliminal. El seu primer "atac" és un discurs que li planta a la professora davant de tota la classe i de molts dels protagonistes de les cintes: "Tots hauriem d'acceptar la nostra culpa i enfrontar-nos a les conseqüències d'un mode o altre". Això no farà que es guanyi la simpatia dels altres nois.

La Hannah vol parlar sobre les seves vacances en concret de com decideix fer un canvi radical abans de tornar a l'institut. Una persona nova amb un aspecte nou, uns valors nous i res de festes ni de ajuntar-se amb la mateixa gent. Tot i que el canvi radical que ha fet en el seu pentinat i les seves propostes de ser més estricta amb si mateixa, tarda poc en adonar-se que és la mateixa persona i que està tenint la mateixa vida que abans. Al final decideix saltar-se allò de "res de festes" i acaba anant a la busca d'en Clay.

En la primera festa de l'any van passar 3 històries o com a mínim això és el que ens explica la Hannah sobre aquella nit. De nou apareix el dubte sobre si el que explica la noia és cert o no. 

La primera d'aquestes històries que ens explica és sobre en Justin i la Jessica, o més ben dit sobre la Jessica i en Bryce. Fins ara els temes que es tractaven podien semblar una mica de pa sucat amb oli, o com a mínim coses que es veuen cada dia als instituts d'arreu del món. Però en canvi en aquest capítol ens posen en un lloc més fosc, per primera vegada tractem un tema realment preocupant: una violació. La Hannah al igual que ho fa amb el seu suïcidi, busca tots els culpables d'aquell esdeveniment. Ens explica com la societat tendeix a culpar a la noia per haver begut tant, però no es pot culpar a la única persona que no estava conscient en aquell moment. Després comença a buscar a altres culpables i en troba a dos. El primer és en Justin, d'aquí que sigui el protagonista de la cinta, la segona és ella, i segons explica no es pot viure amb aquest sentiment de culpabilitat.

Per primera vegada en tota la sèrie el focus del culpable no és posa sobre el qui fa una acció (Bryce), sinó sobre el qui no actua (Justin i Hannah). S'introdueix en el debat un nou aspecte i la veritat es que és un tema delicat. Personalment crec que tota la culpa la té el qui fa les coses, aquesta mania que tenen de dir-nos que els qui callen tenen la mateixa culpa pel fet de ser còmplices no crec que sigui veritat, com a mínim no sota els meus valors i el meu punt de vista. Tot i així he de remarcar que en la majoria dels casos si "l'espectador" actués d'una manera diferent podria ajudar i canviar el final de la història.

Per concluir la review m'agradaria parlar sobre com per primera vegada la Hannah i en Clay han tingut una "cita". Al principi de la sèrie es deixava veure que hi havia alguna cosa entre ells dos però mai ens ho havien deixat com a una cosa clara i aquest és un dels motius pel qual aquest capítol m'ha tornat a agradar. Sembla que els fets deixin de ser tant abstractes i tant subjectius com ho estaven sent fins al moment i passin a ser evidents. La segona cosa que m'agradaria comentar és que la Hannah ens parla de 3 històries que van succeïr aquella nit, i només queden quatre cintes, pot ser que en la primera festa de la seva vida que va en Clay la acabi embolicant la troca?