La sèrie de Matt Bomer i Tim DeKay va acabar fa pocs dies als Estats Units així que ja era hora que escrigués sobre el seu últim capítol.
Ens
havien deixat amb en Peter fent-se passar per un lladre expert que vol unir-se
a les Pink Panthers per a l'atracament que estan planejant. Però la seva
benvinguda no va ser l'esperada.
L'últim
capítol, com tot bon final, va començar recordant el principi. La senyora
Carroll li fa recordar a en Neal i a tots nosaltres com va ser "el
principi de tot ho nou" en aquella botiga de segona mà, en aquell primer
capítol de la primera temporada. Més tard és en Neal el qui ens porta al
passat, aquesta vegada a un passat que desconeixíem, el principi de la
relació Neal-Mozzie al Madison Square Park.
A poc a
poc es va desenvolupant el capítol: tot i que l'Elizabeth necessita que en
Peter estigui segur la missió resulta ser més complicada, en Neal aconsegueix
enamorar a una dona i en treu profit, en Mozzie fa de les seves... Coses que
hem vist al llarg de totes les temporades però sabent que seria l'última vegada
que ho veuríem.
Fins que
arriba el final. El creador de la sèrie, Jeff Eastin, havia escrit el
final de la sèrie al principi de tot, abans de començar a emetre, però a
diferència de sèries com How I met your mother va decidir reescriure'l. La
versió que tenia preparada era el Neal llençant una moneda a l'aire i decidint
a cara o creu si escapa amb el Mozzie per a seguir sent un delinqüent per la
resta dels seus dies o si be decideix entregar-se al FBI. Personalment m'alegro
que aquest no sigui el final tant esperat per molts. Com li van dir els actors
Bomer i DeKay a Eastin, aquest no és el millor final per a la sèrie.
La nova
versió va ser molt més adequada sota el meu punt de vista. En Neal mor, en
Peter a la seva manera plora la mort del seu amic i el Mozzie torna a sus tiempos mozos estafant al carrer al Madison Square
Park. Fins que un any després l’agent descobreix la clau del contenidor on
en Neal ho havia preparat tot. Allà veu el maniquí on feia les proves de tir,
les fotos de la gent que havia intervingut en la missió, els efectes secundaris
del verí que s’havia pres, i finalment la informació del Louvre. Després
del gran cop i haver fingit la seva mort en Neal escapa a País sense turmellera
ni agents del FBI ni res. Allà només hi són ell, el seu millor vestit i un
somriure a la llibertat.
Tal com
ens prometien en aquest capítol hem vist la major estafa del Neal i la millor
missió encoberta del Peter. Els finals acostumen a oferir el que el públic
espera: una imatge de tots junts feliços. White Collar ens ha intentat
sorprendre i en aquest cas no han donat el que la gent esperava, però han ofert
una bona alternativa, tots feliços (sense el junts).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada