PARENTHOOD I EL SEU FINAL

ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST L'ÚLTIM CAPÍTOL DE PARENTHOOD COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.

Com he fet amb sèries com Castle o Two and a half men avui penjo el resum del últim capítol de Parenthood. Aquesta vegada l’he penjat quan la sèrie ha finalitzat a Espanya i no als Estats Units com anteriorment, tot i així espero que us agradi.

En general ha estat un capítol poc sorprenent en el sentit que totes les històries dels personatges es podrien haver predit a principis de temporada. Els guionistes han decidit no arriscar i donar un final esperat que faci feliç al públic. 

Al principi del capítol ja es sap que en Crosby i l'Adam han arribat a un acord sobre el Luncheonette, la Julia i el Joel tornen a estar junts, i la Sara es casarà amb en Hank, així que tots els conflictes i les crisis familiars que s'havien presentat al llarg de la temporada estan mig solucionats i al llarg dels 42 minuts els guionistes només es dediquen a posar la cirereta del pastís.

Fent un resum ràpid del capítol: el germà petit es queda finalment el Luncheonette deprés que el seu pare li mostri confiança i l'ajudi a tirar endavant l'estudi de gravació, la Julia feliçment de nou amb el Joel descobreixen que en Víctor té una germana i decideixen aventurar-se de nou i adoptar-la, el cas de la Sara era el més predictible i es que es casa amb en Hank rodejada de tota la seva família, i finalment l'Adam tot i aconseguir una nova feina molt ben pagada en una empresa decideix treballar amb la Kristina en l'escola. I sense oblidar-nos d'en Zeek i la Camille que li arreglen la vida a l'Amber oferint-li anar a viure a casa seva.

I finalment quan sembla que el capítol ja està apunt d'acabar arriba l'escena que els seguidors de la sèrie ja feia capítols que ens temiem. La Camille troba a en Zeek mort mentre descansava tranquil·lament en una butaca de casa seva. He de dir que en aquesta escena he de posar un 10 a l'encarregat del muntatge musical. Després de veure que en Zeek no respon entra d'una forma molt apropiada una versió lenta de Forever Young de Rhiannon Giddens and Iron & Wine. Pels qui no ho sabieu Forever Young de Bob Dylan és la cançó que sona en els crèdits inicials en la versió americana amb un ritme molt animat (per problemes de drets en la versió internacional sona When we were young de Lucy Schwartz), un ritme que contrasta amb el que sona mentre tota la família unida es reuneix per acomiadar-se del patriarca dels Braverman en un camp de beisbol. Ambdues versions canten la mateixa lletra, la primera frase de la qual és "May God bless and keep you always" (Que Dios os bendiga y os guade siempre), el títol del capítol. En definitiva, és un joc de paraules i cançons molt ben trobat i una forma fenomenal de tancar la sèrie mentre van apareixent com es el futur de cada un dels Braverman.

Com ja he comentat en aquest capítol s'ha volgut oferir als fans el que s'esperava, i la manca de girs en el guió i de sorpreses han fet que segons com ho miri fins i tot ha estat un mal final per ho indiferents que ens ha deixat. Això sí, he de reconèixer que els últims minuts m'han emocionat i han fet que pagués la pena quedar-se fins al final.