Avui la review arriba un dia més tard d'ho habitual per tal de fer-la coincidir amb el Dia de la Dona. El capítol d'avui és el penúltim de la primera temporada de The Marvelous Mrs. Maisel, una de les sèries feministes que ha revolucionat tant a crítics com a l'audiència americana d'aquesta temporada.
AQUEST POST CONTÉ SPOLERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL 'PUT THAT ON YOUR PLATE!' DE THE MARVELOUS MRS. MAISEL COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Fa dos capítols que em queixo. Sota el meu punt de vista portem massa estona sense veure un dels monòlegs de la Midge. Per sort en el capítol d'avui els Palladino em compensen amb els primers cinc minuts plens d'anècdotes gracioses. La Midge ha tornat a l'escenari i està fent proves amb diversos acudits per tal de trobar el monòleg hilarant que la llançarà a la fama.
El món de la comèdia, avui en dia, encara és un reducte masclista. Les dones porten anys intentant combatre la marginalitat que existeix en els cartells. El no poder dir paraulotes, ni parlar de sexe, ni utilitzar altres temàtiques repetitives masculines els hi ha passat factura a moltes noies que volen obrir-se camí en aquest món. Sense comentar que les còmiques que es dediquen a la stand-up comedy han de dedicar uns quants minuts a cada show per a callar les boques dels "gañanes" que segueixen acudint als espectacles i no paren de fer comentaris masclistes. I com en molts altres sectors, també influeix el fet que la majoria de programes estan produïts i dirigits per homes.
I per què dic això? Perquè si a ple 2018 ens trobem en aquesta situació, imagineu-vos com de difícil era al 1958.
En aquest capítol la Midge coneixerà a l'a Sophie Lennon, una de les poques dones que ha aconseguit triomfar en la comèdia. Ella l'admira i anirà a veure el seu espectacle. Després serà convidada a la seva casa i veurà com aquesta imatge de feminista de barri que ha construït a sobre l'escenari és una gran mentida, un personatge que porta funcionant durant molts anys.
La Miriam està disposada a aprendre i escoltar tot el que aquesta icona de Queens li hagi de dir, però ràpidament es donarà compte que els seus consells són absurds i molt allunyats dels seus ideals. La Mrs. Maisel que coneixem vol poder menjar el que li doni la gana, vestir com li vingui de gust, i pujar al escenari a explicar la seva vida encara que no sigui perfecta, ni encaixi en els esquemes que la societat en la que s'ha criat creu correctes o adequats.
Després de sortir de la mansió va directe al bar a fer el monòleg que porta dies assajant però a mitja actuació decideix canviar de tema. Sense voler comença a parlar sobre aquesta idolatrada humorista que ja no ho serà mai més per a ningú del públic. La Midge fa el seu discurs graciós amb un rerefons reivindicatiu feminista. Per què les dones han de fingir ser algú que no són? Per què han de semblar estúpides? Per què han de semblar indefenses? Per què han de demanar sempre perdó? Per què han de semblar que no tinguin mai gana?
El que no sabia la Midge abans de fer tot aquest discurs és que el representant de la Sophie estava entre el públic i sense voler s'ha tancat totes les portes en el món de l'espectacle. Ha criticat a una intocable i això ho pagarà molt car.
Crec que aquest capítol resumeix perfectament l'essència de la sèrie: Graciosa, anecdòtica, però sobretot reivindicativa i feminista. Tant debò tinguéssim més dones que es dediquessin a fer humor, tant debò tinguessin les mateixes oportunitats que els homes, tant debò les grans còmiques que hi han tinguessin més espai als teatres i a la televisió, tant debò... És per això que s'ha fet aquesta vaga del 8M i és per això que el moviment que s'ha iniciat els últims anys arreu del món ha de seguir fent-se més i més gran fins que s'assoleixin tots i cadascun dels objectius i no haguem de dir tant debò.
La Miriam està disposada a aprendre i escoltar tot el que aquesta icona de Queens li hagi de dir, però ràpidament es donarà compte que els seus consells són absurds i molt allunyats dels seus ideals. La Mrs. Maisel que coneixem vol poder menjar el que li doni la gana, vestir com li vingui de gust, i pujar al escenari a explicar la seva vida encara que no sigui perfecta, ni encaixi en els esquemes que la societat en la que s'ha criat creu correctes o adequats.
Després de sortir de la mansió va directe al bar a fer el monòleg que porta dies assajant però a mitja actuació decideix canviar de tema. Sense voler comença a parlar sobre aquesta idolatrada humorista que ja no ho serà mai més per a ningú del públic. La Midge fa el seu discurs graciós amb un rerefons reivindicatiu feminista. Per què les dones han de fingir ser algú que no són? Per què han de semblar estúpides? Per què han de semblar indefenses? Per què han de demanar sempre perdó? Per què han de semblar que no tinguin mai gana?
El que no sabia la Midge abans de fer tot aquest discurs és que el representant de la Sophie estava entre el públic i sense voler s'ha tancat totes les portes en el món de l'espectacle. Ha criticat a una intocable i això ho pagarà molt car.
Crec que aquest capítol resumeix perfectament l'essència de la sèrie: Graciosa, anecdòtica, però sobretot reivindicativa i feminista. Tant debò tinguéssim més dones que es dediquessin a fer humor, tant debò tinguessin les mateixes oportunitats que els homes, tant debò les grans còmiques que hi han tinguessin més espai als teatres i a la televisió, tant debò... És per això que s'ha fet aquesta vaga del 8M i és per això que el moviment que s'ha iniciat els últims anys arreu del món ha de seguir fent-se més i més gran fins que s'assoleixin tots i cadascun dels objectius i no haguem de dir tant debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada