Com us deia fa uns dies, la indústria audiovisual està canviant completament. Les temporades de 22 capítols és un model que ha quedat per la història i les minisèries i les temporades curtes són la nova moda.
Clar que hi ha excepcions. Netflix ha intentat el model de tants capítols amb alguna de les seves comèdies (Fuller House) sense gaire èxit. Al final, tret de les sèries infantils que si que és cert que al tenir menor durada tenen més capítols, sembla que serà un model que només es conservarà en emissions en obert, fonamentalment en procedimentals i comèdies (sitcoms clàssiques). Amb aquesta tendència les sèries que juguen amb el cliffhangger com Prison Break estan de cap a caiguda. The Bridgerton o el Juego del calamar en emissió dia a dia no haurien funcionat ni de conya tant bé.
Avui en dia podem dir Grey's Anatomy és l'única gran sèrie que queda d'aquest format de temporada llarga que sigui globalment exitosa. Poc a poc veiem una aposta de les cadenes que abans no existia: En lloc de pensar en una sèrie de 22 capítols per a tota una temporada, en fan una de 13 per la tardor i una altra per primavera. Fa 10 anys quan et deien que una sèrie anava a primavera ja era senyal que no era molt bona sèrie (Alex Inc, Abby's). Les grans estrenes les guardaven per setembre, però amb la inclinació del mercat cap a sèries més curtes això té pinta a ser el futur. Fins i tot les cadenes en obert americanes estan canviant.
- Fer com Lucifer, Lupin, La casa de papel o Good Trouble i estrenar les temporades més properes en el temps. És a dir, enlloc d'estrenar una temporada de 22 capítols a l'any, estrenen 2 temporades a l'any de 8/10 capítols cada una. Al cap i a la fi el que estan fent es encarregar de cop 20 capítols però ens van donant mini dosis de la sèrie i sempre tenen en mà la carta de la cancel·lació si veuen que la cosa no funciona.
- Fer com Mira lo que has hecho o Only murders in the building i tornar a les estrenes setmanals. Un dels problemes de penjar tota la temporada de cop és que la gent no pot interactuar i comentar els capítols perquè no tothom avança al mateix ritme. En canvi fent com en els canals en obert i publicar els capítols setmanalment mentre els anteriors queden penjats a la plataforma, hi ha un major índex d'interacció per xarxes.
En conclusió, després d'aquest anàlisis del mercat audiovisual actual podem dir que d'aquí poc no diferenciarem una minisèrie d'una sèrie. Des del meu punt de vista calen més sèries que et puguis viciar i no se t'acabin en una tarda o cap de setmana a molt allargar. Calen més sèries amb moltes temporades i sobretot amb molts capítols, que necessitis mesos per poder-les acabar. Calen sèries que després d'un any esperant la nova entrega, aquesta no duri ni dos dies. A mi no em vingueu amb romanços.
Vull temporades de sèries, no pel·lícules! Deixeu de fer minisèries!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada