Comencem el mes de Juliol amb una review del quart capítol de 13 Reasons why o dit d'una altra forma la quarta cara dels cassetes. A aquestes alçades de la sèrie ja haurieu d'estar absolutament enganxats, com a mínim això és el que em va passar a mi.
ATENCIÓ AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL CAPÍTOL TAPE 2, SIDE B DE 13 REASONS WHY COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Shhhhh... per a la propera hauràs d'estar molt molt callat, perquè faràs una cosa que està molt malament. Ves amb compte i que no t'enganxin. Així acabava l'últim capítol i així comença la nova aventura.
En Clay s'escapa de la seva habitació mentre escoltem a la Hannah parlant d'espionatge i privacitat. Segons ella explica tothom espia a tothom a diari, sempre observem o seguim a algú. Facebook, Twitter i Instagram ens ha convertit en una societat d'assetjadors.
Aquest cassete va dedicat a en Tyler Down, l'assetjador de la Hannah, un noi que no la parava de seguir i de fer fotografies. Us sonarà perquè és el fotògraf de l'institut i sota aquesta quartada és defensa de qualsevol atac.
La Hannah nota que hi ha una persona que la segueix allà on va, i s'espanta al veure que els "clicks" que s'han tornat la banda sonora de la seva vida no paren ni tan sols de nit. Així que l'endemà planegen amb la Courney passar el vespre les dos juntes i atrapar a l'assetjador. La nit comença avorrida i decideixen animar-la amb un mix d'alchol que fa que la situació pugi de to. Si heu llegit el llibre sabreu que en principi la cosa no anava més enllà de les fotografies sexis, però en el cas de la sèrie han decidit agreujar-ho una mica més. Però en tot cas el resultat és igual, aconsegueixen saber qui és el culpable.
En aquest cas per molt que miri enrrere i pensi en el institut no trobo cap símil. Sé que aquesta sèrie consisteix en analitzar el que ha passat i que ho incorporis a la teva vida, però no tinc amb què comparar-ho. Només cal dir i subratllar que ho més greu de fer fotografies o que publiquin la imatge i la reparteixin per l'institut és que quan en Tyler va deixar de perseguir a la Hannah, la por va seguir apoderant-se d'ella. Es va tornar paranoica com els seus protagonistes de les cintes i això el director del capítol ho ha sabut retratar molt bé.
Amb el que entro en més conflicte és amb el final. Al llarg del capítol és ressalta que en Clay no llença la pedra contra la finestra com sí que ho fan la resta dels seus companys, però en els últims minuts s'ho pensa dues vegades i acaba atacant a en Tyler amb la seva mateixa arma: repartint una fotografia compromesa d'ell per tot l'institut. Quan en Tony li pregunta perquè ho ha fet ell s'escuda en el "ojo por ojo". Si en aquesta vida actuèssim tots igual acabaríem tots cecs...
I per acabar com ja és habitual m'agradaria comentar una frase que m'ha cridat l'atenció:
La Hannah nota que hi ha una persona que la segueix allà on va, i s'espanta al veure que els "clicks" que s'han tornat la banda sonora de la seva vida no paren ni tan sols de nit. Així que l'endemà planegen amb la Courney passar el vespre les dos juntes i atrapar a l'assetjador. La nit comença avorrida i decideixen animar-la amb un mix d'alchol que fa que la situació pugi de to. Si heu llegit el llibre sabreu que en principi la cosa no anava més enllà de les fotografies sexis, però en el cas de la sèrie han decidit agreujar-ho una mica més. Però en tot cas el resultat és igual, aconsegueixen saber qui és el culpable.
En aquest cas per molt que miri enrrere i pensi en el institut no trobo cap símil. Sé que aquesta sèrie consisteix en analitzar el que ha passat i que ho incorporis a la teva vida, però no tinc amb què comparar-ho. Només cal dir i subratllar que ho més greu de fer fotografies o que publiquin la imatge i la reparteixin per l'institut és que quan en Tyler va deixar de perseguir a la Hannah, la por va seguir apoderant-se d'ella. Es va tornar paranoica com els seus protagonistes de les cintes i això el director del capítol ho ha sabut retratar molt bé.
Amb el que entro en més conflicte és amb el final. Al llarg del capítol és ressalta que en Clay no llença la pedra contra la finestra com sí que ho fan la resta dels seus companys, però en els últims minuts s'ho pensa dues vegades i acaba atacant a en Tyler amb la seva mateixa arma: repartint una fotografia compromesa d'ell per tot l'institut. Quan en Tony li pregunta perquè ho ha fet ell s'escuda en el "ojo por ojo". Si en aquesta vida actuèssim tots igual acabaríem tots cecs...
I per acabar com ja és habitual m'agradaria comentar una frase que m'ha cridat l'atenció:
- El que li va passar a la Hannah és el que li passa a totes les noies en tots els instituts. Només volia cridar l'atenció.- Diu el noi que no ha escoltat totes les cintes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada