Bueno, bueno, bueno. Ja he tornat!
Després d'uns mesos una mica fluixa en el tema de veure sèries aquest més per fi puc dir que m'he injectat capítols a pura vena. Comencem per les sèries de les que ja he anat publicant al blog. Ja us vaig dir que tenia intenció de penjar més reviews de Seinfeld i sorprenentment he complert amb la meva paraula. Aquest mes he vist la segona temporada d'aquesta obra mestra que té un capítol ha ressaltar: The Deal.
Seguim amb una minisèrie que tenia moltes ganes de veure, Colin in black and white. Aquest projecte que ve de la mà del mateix Colin Kaepernick és molt recomanable per arribar a entendre el racisme als Estats Units tot i que en molts casos es pot extrapolar al vell continent.
I per acabar el pack de sèries sobre les que he escrit hi ha The Office (US). Una sèrie absolutament abominable que per més detall és millor que llegiu la review ja que en aquest post em falta espai per escriure la meva opinió.
Tot i que en aquest blog gairebé sempre he parlat de sèries americanes, gràcies a Netflix m'estic acostant a produccions d'altres països que en altres circumstàncies no hauria mirat, com és el cas de Yara. Es tracta d'un drama criminal basat en un dels crims més mediàtics de l'última dècada a Itàlia. Potser no hauria passat res per no haver-hi arribat però m'ha enganxat durant una tarda davant del televisor.
Una altra minisèrie que mai hauria mirat si no fos per Netflix és la francesa Christmas Flow. Estupenda per una tarda de cap de setmana. Com posar-te a veure les tres pel·lícules especials de Nadal d'antena 3 però no és que semblin que cada vegada siguin els mateixos personatges, sinó que ara ho són.
Seguint amb les sèries de les que ja us vaig parlar el mes passat, he continuat amb la tercera temporada de The OC i crec que amb aquesta ja dono per finalitzada aquesta marató de records. He descobert que la Rachel Bilson (Summer) i la Melinda Clarke (Julie) tenen un podcast on comenten els capítols amb estrelles convidades de la sèrie. Crema!
I sobre A Million Little Things només us puc dir que aquesta sèrie em té enamorada. Va a pas lent i les trames avancen a poc a poc però Six months later em va encantar i vaig estar cantant Pompeii de Bastille tota la setmana.
Per acabar una altra sèrie a la que m'he vist forçada a tornar. Gilmore Girls: A Year in the life! El 25 de Novembre va fer 5 anys que es va estrenar i m'he tornat a veure tots els capítols i a omplir el meu cor de nostàlgia. Ho hauria de fer més a sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada